Telecinco ha estrenat la sèrie El Príncipe, una producció espanyola que es desenvolupa al barri d'El Príncipe de Ceuta, el més perillós d'Espanya. Una important cèl·lula jihadista està captant joves i un grup de policies corruptes col·laboren amb ells. El CNI enviarà un infiltrat a la comissaria per investigar de prop els policies sospitosos. L'agent actuarà com el nou cap de la comissaria. El que fa més gràcia és que aquest agent del CNI d'incògnit sembla un model d'Armani i tan bon punt baixa del ferri ja salva un nen de ser atropellat i li clava la mirada a la protagonista de la sèrie: l'angelical mestra del barri. És un fletxa. José Coronado interpreta el paper del policia corrupte. L'antagonista, el principal narcotraficant de la zona, és el germà de la mestra. Les trames de fons del guió, per tant, aborden aspectes com el tràfic de drogues a Gibraltar, el racisme entre la cultura espanyola i la musulmana, la immigració, l'alfabetització i el futur dels nens magribins, el caldo de cultiu on es fabriquen terroristes o la submissió de la dona. A això cal afegir-hi una tensió sexual que sembla que costarà de resoldre entre l'agent del CNI i la mestra.
La sèrie té una factura impecable, les trames de guió semblen, de moment, ben resoltes i els diàlegs són un pèl artificiosos però efectius. Sorprèn, en escenes puntuals, algun salt d'eix en la realització. La informació està ben dosificada, han sabut treballar bé l'efecte de suspens i, sobretot, una atmosfera permanent de calma tensa que, de tant en tant, esclata. Entre l'elenc d'actors, alguns de catalans com Mercè Montalà, Pau Durà i Thaïs Blume. Potser en una sèrie que procura ser molt realista sorprèn una mitjana superior a l'habitual d'homes i dones tan guapos. De fet, a la mitja horeta d'haver començat El Príncipe ja ens mostren l'agent el CNI infiltrat embolicat només amb una tovalloleta. Si tots comparteixen aquests cànons estètics els detectarem aviat entre nosaltres. En xifres globals del primer episodi tenim dos torsos nus masculins, un parell de pits, un coit i dues aparicions puntuals d'un extra amb la samarreta del Barça (la de la temporada passada). Una de les vegades, aquest culer de Ceuta ajuda a amagar la pistola del narcotraficant. De samarretes del Madrid, ni una. En conjunt, El Príncipe està ben feta i és digna, evidencia un esforç per apujar el llistó de la ficció espanyola. S'agraeix que s'enrecordin que es pot explicar alguna cosa més que crits, escales de veïns rucs i bars de pernils.