De l’article de Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 1925-2022) publicat a Serra d’Or (X-2001) sobre Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 - Barcelona, 1956). L’arquitecte Jordi Bonet, gran continuador de les obres de la Sagrada Família i activista cultural de primer ordre, va morir el passat 20 de juny. Ell i Puig i Cadafalch eren admiradors del geni creatiu de Gaudí.
Poques persones han aconseguit destacar no únicament en el propi camp professional, com és el cas de Puig i Cadafalch com a arquitecte, sinó també alhora en altres tan diversos com la política, la història de l’art i l’arqueologia. Si en seguim l’activitat al llarg de la seva vida d’arquitecte, sembla impossible que a la vegada pogués intervenir amb eficàcia i competència ensems en matèries tan diverses. Nasqué el 17 d’octubre de 1867 a Mataró, fill d’una família mataronina de fabricants de tul i randes en el Maresme dels brodats i les puntaires, és a dir, de gent que excel·lia pel seu treball acurat. Decidí estudiar Arquitectura en uns moments en què el país vibrava i s’abocava cap a fer-se present a l’Europa del progrés industrial i tècnic i cap a un comerç que s’expandia. Dotat de condicions excepcionals, obtingué el títol d’arquitecte (1891) i abans el de ciències exactes ben jove, mentre intervenia al Centre Escolar Catalanista, del qual fou president el 1889. [...] Admirador de l’obra de Gaudí, experimentà els arcs parabòlics a les Caves Codorniu (1901-1904), i també l’ús del color amb la col·laboració de ceramistes [...]. Es veu clarament la voluntat d’aportar per mitjà de l’arquitectura una afirmació de la Catalunya que fou capdavantera a l’edat mitjana, però que sotmesa per les armes havia d’acceptar una vida provinciana. En el seu treball “La casa catalana”, Puig i Cadafalch parla “d’art nacional, sortit de la pròpia terra”. El patriotisme és doncs present sovint a la seva obra. Els símbols, des de les quatre barres fins a Sant Jordi, es troben també en molts edificis d’altres arquitectes, però possiblement cap altre provocà una reacció tan forta com la que titllà de subversiu el fet que a la part alta de la façana del carrer de Rosselló de la casa Terrades aparegués escrit “Sant patró de Catalunya torneu-nos la llibertat.” [...] Durant la segona República la seva activitat professional disminuí, però la presència en els altres camps continuà i se l’anà valorant internacionalment com a historiador i arqueòleg, i com a acadèmic. [...] En un discurs del 1935 va dir que “el treball, l’afany penós, va millorant la primera idea. El croquis es convertirà en projecte, el projecte en edifici.” [...] En aquest camí, deia, “Gaudí en féu la guia absoluta del meu art”. Poc després, el gran trauma de la guerra civil portà Puig i Cadafalch novament a l’exili. Pel seu catalanisme fou expulsat del Col·legi d’Arquitectes; de retorn, el 1941, legalment no podia exercir la professió. Tant d’esforç i tantes il·lusions ofegats. Amb esperança, tossut com era, tancat a casa, es preocupà perquè l’Institut d’Estudis Catalans continués viu en la clandestinitat, acollint-ne les sessions a la seva casa del carrer de Provença. També, dialogant amb el jovent i animant-lo a la represa; jo mateix en dono testimoniatge. Deien que era sorrut, però potser malgrat això guardo de la seva vellesa el record de la seva acollida cordial. [...]
