DIETARIVV

15/07: Reparacions

SANDRO ROSELL es va passar dos anys a la presó acusat d’uns delictes dels quals va ser finalment absolt. Els mestres de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca van ser tractats públicament, d’una manera insultant, com a culpables d’uns delictes gravíssims, i finalment el jutge ha arxivat la causa contra ells. El sistema penitenciari català va ser acusat de donar un tracte de privilegi, polític, a Oriol Pujol, i finalment els jutges de vigilància penitenciària han avalat les seves decisions. La llista es podria allargar: persones o institucions que han estat maltractades de paraula o de fet per unes acusacions que al final la justícia ha considerat inconsistents. I ara qui els repara pel mal que se’ls ha fet? Qui retorna a Rosell els anys de presó, qui compensa els que han estat acusats públicament d’una manera acarnissada? No existeix cap fórmula de reparació efectiva. Però com a mínim sembla que haurien de tenir dret a una reparació moral. I fins i tot aquesta reparació moral se’ls nega, sovint per part dels que proclamen amb més vehemència la sacralització de les decisions judicials. Les víctimes han patit una condemna de fet abans de ser reconeguts com a innocents. Un innocent no pot ser condemnat. Sense reparació no hi ha justícia.

Més continguts de