14/6: La bèstia i l’àngel

L'any 1938 José María Pemán publicava el Poema de la Bestia y el Ángel, una mena d’interpretació mística de la Guerra Civil. El llibre és execrable de forma i de fons, fins al punt que el mateix Pemán el va acabar rebutjant. L’he tornat a fullejar ara quan he vist les declaracions de Jorge Fernández Díaz –que també veia àngels– dient que el Papa li va advertir que el dimoni volia destruir Espanya. Aquell text delirant de Pemán acaba sent un advertiment molt seriós contra els perills reals de barrejar política i religió. I, per tant, convida a no prendre’s de broma la frase de l’exministre de l’Interior. La religió és el territori del dogma. La política, el de la negociació i el debat. Quan, en política, acabes creient que el teu ideal és un mandat diví i que l’ideal de l’adversari és, literalment, una maniobra diabòlica, et sents legitimat per fer qualsevol cosa. Si el que defenses és un bé superior, que està per damunt del debat i la votació i que té un origen diví, s’hi val tot, per defensar-ho. El vell pamflet de Pemán ens recorda els immensos perills d’aquest matrimoni de política i dogma. I en el fons ens explica el mecanisme pel qual, un cop hi veus la mà del dimoni, acabes creant una policia patriòtica per exorcitzar-lo.