L’Opus Dei a la Lluna? (1970)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSColumna de Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 – Bangkok, 2003) a 'Tele/eXpres' (1-IV-1970). Traducció pròpia. Demà farà vint anys de la mort d’aquest periodista i escriptor que conreava una ironia punyent genuïna.Després d’aquest article –una paròdia a propòsit del rumor que l’astronauta Neil Amstrong era de l’Opus– l’empresa editora d’aquell diari, pressionada pel ministre Sánchez Bella, el va vetar com a col·laborador habitual.

Es rumoreja que un dels primers cosmonautes nord-americans que va trepitjar la Lluna era membre de l’Opus Dei. Jo, modestament, recomanaria a l’Institut Secular una declaració urgent sobre si han posat a algun membre en òrbita lunar. El risc que corren és que les persones corrents tenim tendència a atribuir-los quasi tot el que passa o no passa. És el seu fat. Des de la Mano Negra fins la Maçoneria, les societats que són o la gent creu que són secretes, han estat les causants de gairebé tot: des de les epidèmies del còlera fins al Front Popular de 1936, des del sistema de venda a terminis fins l’assumpte Matesa. És la Lluna terra de missió? És molt discutible. El problema rau en trobar terres de missió. Fracassada (o a punt de fracassar) la incorporació dels xinets i dels negrets al Sacre Imperi Romà d’Occident, la desesperança apostòlica tal vegada hagi girat els ulls envers l’astre nocturn. Però en l’absència de selenites, cal preguntar: Què podria fer un membre de l’Opus Dei a la Lluna? Veus greus, i una mica conservadores, veurien Holanda com una terra de missió més urgent. Cinc-cents missioners espanyols disfressats d’importadors de tulipes i de formatges de bola, farien meravelles en quinze dies. Creiem que anul·laria d’arrel l’aparició de l’escissió holandesa. Sabedors que l’Institut insisteix un i altre cop en el fet que no persegueix fins polítics, tal vegada el cosmonauta Opus hagi anat a la Lluna per estudiar un interessant pla d’inversions. Amb els beneficis que s’obtinguin d’una mica de desenvolupament lunar destinat a l’envasat asèptic de pols, podria finançar-se l’operació Holanda. El pla d’inversions espirituals és el gran descobriment del catolicisme-keynesià. Sempre van ser els cosmonautes companys de l’Imperi –com diria Nebrija–, i si bé els fins polítics de l’Opus Dei, segons sembla, no existeixen, ningú no ha desmentit fins ara els seus objectius econòmic-espirituals. Seria meravellós que, d’igual manera que a Califòrnia, la toponímia reflectís la presència d’Espanya en la gran empresa depredadora lunar i els nostres nets aprenguessin a les escoles que les principals ciutats que voregen el Mar de la Tranquil·litat s’anomenen: Calvo Serer City, Alberto Ullastres City, Balcells Gorina City. Fins i tot molts dels nostres ministrables ciutadans, que ara pertanyen al secret del sumari Opus Dei, veurien d’aquesta manera reconeguda la seva obscura tasca de rebotiga tècnica-espiritual. Però de moment, amb el bon ull que els caracteritza per elegir l’autopista correcta, una bona fabriqueta de lluna en pols i a Holanda: Terra de Missió.