El bloqueig de la policia israeliana als feligresos que intentaven accedir a l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem per oir la missa de Diumenge de Rams és un episodi d'extrema gravetat pel que fa a l'actitud de l'Estat d'Israel amb relació al pluralisme religiós. Dit d'una altra manera, sembla que el sionisme ja no en té prou d'atacar l'islam, sinó que ara també es gira contra el cristianisme. És del tot recomanable l'article de Roger Palós en aquest diari en què explica les reaccions aparentment contradictòries que ha suscitat aquest fet: mentre Israel rebia crítiques de mandataris internacionals de perfil ben divers (des de socialdemòcrates de dreta i esquerra com Macron o Sánchez fins a neofeixistes com Meloni o Orbán), la dreta i la ultradreta espanyoles i catalanes s'han retret, o han tirat pilotes fora, o han mirat a una altra banda, a l'hora de deplorar el capteniment del govern de Netanyahu amb relació a un dels llocs de peregrinació més importants per a la fe cristiana com és l'església del Sant Sepulcre, on segons la tradició va ser enterrat Jesús. Com és que els polítics que constantment diuen defensar els valors cristians enfront de les esquerres impies de sobte s'abstenen de fer sentir la seva veu davant d'una afronta com aquesta?
Mentrestant, Israel segueix les seves guerres. També a la informativament relegada Cisjordània, on fa uns dies va ser assassinat per colons israelians un pastor de 28 anys que intentava protegir les seves ovelles. També a Cisjordània van ser assassinats, en aquest cas per soldats israelians, un matrimoni de pagesos i dos fills seus, de cinc i set anys. La Knesset, el Parlament israelià, ha celebrat la Pasqua incloent la pena de mort en el seu ordenament jurídic: en concret, els palestins que matin israelians a la Cisjordània ocupada podran ser condemnats per tribunals militars a ser penjats pel coll a la forca, en aplicació estricta de la llei del talió (Gandhi la va rebatre amb aquestes paraules: “ull per ull, dent per dent, i acabarem tots bornis i esdentegats”). Els partits de l'oposició es van mostrar absolutament contraris a la mesura, però el ministre de Seguretat Nacional, el colon Ben-Gvir, la va celebrar obrint una botella de xampany que havia dut per a l'ocasió: no va poder fer-ho dins l'hemicicle (l'hi va impedir un uixer), però sí als passadissos del Parlament. Israel havia aplicat només una vegada la pena de mort, i va ser contra el nazi Adolf Eichmann, l'any 1962 (és de lectura quasi obligatòria el llibre Eichmann a Jerusalem, de Hannah Arendt, en què la pensadora va desenvolupar la idea de la banalitat del mal). És sarcàstic, per no dir una altra cosa, que siguin uns nous nazis, usurpant precisament la memòria de l'Holocaust, els que duguin ara la pena de mort per als que ja són víctimes d'ocupació i crims de guerra.
Mentre tot això passa, el soci d'Israel, els EUA, es debat entre les exasperants amenaces diàries d'un Donald Trump completament descarrilat contra la resta del món i l'esperança, encara tímida, que representen les protestes No kings.
