Lara i la independència

El senyor Lara parla poc però quan ho fa és directe. Ahir ho va fer sobre la hipotètica independència de Catalunya. A part de la frase que tothom ha destacat, va llançar dues advertències a tenir en compte: creu que es perillós donar esperances al poble català sobre una independència que veu impossible per motius econòmics i creu que és perillós que els polítics de Madrid segueixin sense donar cap resposta a la demanda justa de Catalunya d'un millor tracte fiscal.

Sobre la segona part, totalment d'acord, tot i que des d'alguns dels seus mitjans no hagi contribuït precisament al diàleg. Sobre la primera, m'interessa el debat. Ens interessa a tots. És realment impossible? Què passaria amb La Caixa?, es pregunta Lara. Què passaria amb tantes empreses que depenen del mercat espanyol? Tot això s'ha de parlar, però pel que es va veure dijous a Sant Benet de Bages, al fòrum d'Esade sobre lideratge, els empresaris no estan per la feina. Expressen el seu neguit en la intimitat i callen en públic. Preval la por o una mal entesa prudència. Malament. Cal posar més arguments i contraarguments damunt la taula. Perquè la gent al carrer vol la independència i això, com tem l'editor, va a més.

Després, esclar, a Lara legítimament el preocupa el futur del seu grup. S'equivoca, però, quan el planteja a partir d'un supòsit fals, perquè el castellà, contra el que insinua, difícilment deixaria de ser oficial en una Catalunya amb estat propi. Per tant, la seu de Planeta s'hi podria quedar còmodament. Igual com la tossuda realitat desmenteix la possibilitat d'una Espanya plurinacional, la realitat lingüística de Catalunya desmenteix la por de l'arraconament del castellà. Passi el que passi, seguirem celebrant el Sant Jordi amb Lara i Planeta per molts anys.