L’atac a les Torres Bessones: ràpida reacció militar i lenta resposta judicial
Les imatges de dos avions estavellant-se contra les Torres Bessones de Nova York van inaugurar el segle XXI. Ha sigut l’atemptat terrorista més important que han patit els Estats Units -encara avui la principal potència militar del món-, en el qual van morir gairebé 3.000 persones. La reacció a aquell horror va ser ràpida i, s’ha demostrat en els anys posteriors, precipitada. La “guerra al terror” que va declarar George W. Bush va provocar una guerra a l’Iraq, amb centenars de milers de víctimes i la desestabilització de tota la regió, així com la instauració d’un règim de tortura i segrest de presumptes terroristes a tot el món per part de la CIA que té a la presó de Guantánamo la seva màxima expressió.
Però la paradoxa és que aquesta política ha fet que encara no s’hagi pogut celebrar el judici als considerats responsables dels atemptats de l’11-S, que estan empresonats a Guantánamo, com el cervell de l’atac, el pakistanès Khalid Xeikh Mohammed. A tots ells els van anar capturant en diferents països i, després de passar mesos o anys en presons secretes on van ser interrogats i torturats, els van portar a la presó de l’illa cubana a l’espera d’un judici militar que s’ha anat demorant. Les raó és, precisament, que els seus advocats fan servir el procediment de la seva captura i les tortures rebudes per posar en dubte el procés judicial. La CIA, a més, vol mantenir el secretisme sobre els seus mètodes i, per tant, no està d’acord que el cas passi a un tribunal civil. I els militars, a més, insisteixen que el judici s’ha de fer per aquesta jurisdicció perquè ho consideren un “crim de guerra”. Així, s’espera que el judici als suposats responsables de l’11-S no se celebri fins al 2020, com a mínim. Des de Human Rights Watch s’ha criticat aquesta lentitud perquè això, asseguren, suposa una frustració més gran per a les víctimes.
Demà farà 15 anys dels atemptats. I no es pot dir que el món sigui més segur. Al contrari, tot i l’execució extrajudicial d’Ossama bin Laden el 2011, Al-Qaida segueix activa i li ha sortit un relleu igualment mortífer, l’Estat Islàmic. Mentrestant, la justícia, que representa els valors que els terroristes volen atacar, no pot actuar per la mala praxi dels que asseguren que la defensen. I el pitjor, com es veu ara en la guerra de Síria, és que sembla que no n’hem après.
