ABANS D'ARA
Opinió16/07/2013

L'església cremada (1909)

De l'article de Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) a La Veu de Catalunya (18-XII-1909). La Setmana Tràgica atià aquesta reflexió que anticipava alguns criteris del Concili Vaticà II.

Joan Maragall

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsJo mai havia oït una Missa com aquella. La volta de l'església esgalabrada, les parets fumades i escrostonades, els altars destruïts, absents, sobretot aquell gran buit negre al fons on fou l'altar major, la solera invisible sota la pols de la runa, cap banc per a seure, i tothom dret o agenollat de cara a una mesa de fusta amb un Sant Crist damunt i un torrent de sol entrant per l'esgalabrat de la volta [...]

Inscriu-te a la newsletter La regeneració i el 12-MLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Així, quan en el moment august, el sacerdot alçà davant la gent l'Hòstia i el Calze, el Crist se'm féu tan present, tan viu en el meu cor, que no puc dir-ho... Jo mai havia oït una Missa com aquella; i, en comparació, puc dir que mai havia oït Missa. No ho sabem, no ho sabem lo que és això: i potser la major part dels cristians ens n'anem d'aquest món sense haver conegut encara al Crist. Ja és prou que aquesta gent ens l'hagi hagut de donar a conèixer ara de tal manera.[...]

Cargando
No hay anuncios

Jo m'imagino que, si es diguessin en alta veu i ben comprensibles per tothom els salms fortíssims del començament, i els fidels en sa llengua natural poguessin alternar-hi; [...] n'estic ben cert que "la gent que van a Missa" serien en tota cosa ben diferents de lo que són ara; i també estic cert que molts que ara "ja" no hi van, "encara" hi anirien, i sempre hi anirien, i el Crist regnaria d'altre modo entre els homes.

Ara us han cremat l'Església: perdoneu-los, perquè d'ells sí que pot ben dir-se "que no saben lo que fan", i que de no saber-ho, no en tenen pas tota la culpa. Féu que ho sàpiguen: els Doctors de l'Església han de dir com, però feu que ho sàpiguen; i ja que ells, amb el foc, el ferro i la blasfèmia han violat el sant recinte, no torneu a tancar-lo, sinó crideu-los a ell, tal com ells se l'han obert, omplint-lo de runes i de sang i de dolor. No reedifiqueu les runes, no esborreu la sang, ni poseu bàlsam al dolor: perquè no hi ha millor esquer ni engranall per a atreure als mals contents i als que pateixen... [...]