'L’home neutre': carta a Dani Rovira
Divendres és 20 de novembre, s’estrena Ocho apellidos catalanes i, a part de totes les lectures polítiques que hi buscarem, ens tornarem a interrogar sobre el perquè del teu èxit. En uns temps en què es porten l’acidesa i la mala llet, triomfa un bon paio que no vol molestar ningú.
La teva és una d’aquelles cares neutres, que tan bon punt la veus ja l’has oblidat. No hi ha res que ens cridi especialment l’atenció. Ni guapo ni lleig. Ni alt ni baix. Ni jove ni gran. Barba, però de les d’abans, de quan les barbes es portaven retallades i cuidades. Un cabell de color i llargada indefinits. Dos ulls molt junts, com si amb la mirada tampoc volguessis abraçar més espai del que et pertoca. Fins i tot el nas, que en algun moment semblava que volgués créixer més enllà del que un home discret es pot permetre, va saber frenar-se a temps per destacar, però poc.
El teu èxit ens intriga, Dani. Ets l’actor que ens pren els papers mentre nosaltres estem convençuts que tenim més talent. Ets l’home que ens roba les nòvies quan nosaltres ens creiem més guapos. Eres quiromassatgista a Màlaga, vas començar a fer monòlegs per bars i escenaris petits, després vas passar a la tele, a teatres més grans, fins que un dia et donen el teu primer paper protagonista en una pel·lícula que ha acabat sent la més vista en la història del cinema espanyol i, des d’aquest dimecres, també la més vista a la televisió del segle XXI.
I tu, per no tenir, no tens ni nom d’actor ni cap dels tics que s’associen amb aquesta professió. Molts amics em diuen: “Si és que no té res!” No t’acompanya una llegenda de pallasso trist. No ets el còmic més excèntric, ni el més genial, ni tan sols el més compromès. Aleshores, per què tu, i no un altre? Ara podríem elaborar la teoria que per triomfar, en aquests moments, el que calen són valors com els que tu representes: la bonhomia, la senzillesa, la naturalitat, la neutralitat, el sentit comú, l’empatia, i podríem anar-hi afegint paraules fins que ens en canséssim. Però seria tan falsa, aquesta teoria, com la dels nous gurus del màrqueting que diuen que “si no molestes, no ets ningú”, que si parles i ningú no s’emprenya és que no has vingut a dir res. Estem en un món on, afortunadament, li pot anar bé a Risto Mejide i et pot anar bé a tu. I ben bé ben bé, ningú no sap per què. Ni tan sols un mateix.
P. D. Suposo que aquests dies et veurem i et sentirem en desenes d’entrevistes prèvies a l’estrena de la pel·lícula. Estigues tranquil, que la millor promoció possible d’Ocho apellidos catalanes us l’han fet aquesta setmana des del Parlament de Catalunya i des de Madrid.