Ahir, extensíssim article a El País firmat per César Molinas. Definia el poble català com a "encara vertebrat per una mentalitat menestral amb arrels que es remunten a l'Edat Mitjana" i arribava a assegurar que "Catalunya va estar adormida durant dos segles i mig fins que un Borbó, Felip V, va precipitar el canvi i la va empènyer a la modernitat". Potser sí que va ser un revulsiu, però que Catalunya sabés manejar bé la situació no salva el 1714 de ser considerat un anorreament físic, cultural i institucional del país. Deia també l'article: "La mentalitat menestral -treball, sentit pràctic de la vida i limitació d'horitzons- ha vertebrat Catalunya durant cinc segles i segueix sent la més rellevant avui. Això és particularment cert per a l'independentisme català actual. Menestrals són la monja Forcades, Carme Forcadell i Oriol Junqueras, tot ells en la versió casa pairal. En versió pro domo mea, menestrals són Jordi Pujol i Artur Mas, entre molts d'altres". I encara més: "El denominador comú de la menestralia és la nostàlgia d'una Edat Mitjana idealitzada [...] El model de societat de l'independentisme menestral sembla inspirat en el poble dels hòbbits". Però no sempre Molinas ha caracteritzat l'independentisme com un moviment neofeudal. Entrevistat a La contra de La Vanguardia, l'octubre del 2012, explicava: "El que veiem avui a Catalunya és gent ja madura, que ha derivat cap a l'independentisme sense passar pel nacionalisme".
Al racó de pensar
LUIS MARÍA ANSON
ARTICULISTA D''EL MUNDO'
"Estimada vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría: em diuen que les llàgrimes van solcar les teves llises galtes adolescents quan vas veure Mariano Rajoy assegut a la dreta de l'Emperador a la domus aurea de Washington"