Un llibre del doctor Trueta: ‘Tractament de les fractures de guerra’ (1938)
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús
Recensió -traducció pròpia- signada F.H. a La Vanguardia (4-IX-1938), dirigida en aquella etapa de la guerra per Fernando Vázquez Ocaña (Baena, 1910 - Mèxic, 1966), home de confiança del doctor Juan Negrín, president socialista. El doctor Josep Trueta (Barcelona, 1897-1977), nascut ahir va fer 124 anys, va excel·lir arreu al publicar en català i castellà els seus avenços mèdics. Evitaven amputacions. Ho va remarcar Daniel Prieto-Alhambra, professor a Oxford, el passat 15 d’octubre en la inauguració del nou grau de medicina a la UPF.
La guerra, amb tots els seus horrors, ha estat sempre un dels mòbils del progrés de la cirurgia. Va ser Ambroise Paré, en l’exèrcit d’Enric IV, qui va posar les bases, podríem dir, de la cirurgia de guerra: les campanyes de Napoleó, la guerra franco-prussiana i, finalment, la Gran Guerra, van marcant clarament les fites de progrés, continuat i ascendent. La nostra tràgica guerra, moguda per uns militares traïdors en una Espanya pacífica, treballadora i democràtica que en la seva Constitució assenyala clarament la renúncia a la guerra, ha fet palesa la vàlua dels nostres cirurgians. És un d’ells -i potser dels més destacats- el doctor Josep Trueta Raspall, cap de Servei de Cirurgia de l’Hospital civil de Barcelona. Ha publicat un llibre notable: El tractament de les fractures de guerra. El mètode emprat pel prestigiós cirurgià ha estat l’anomenat oclusiu. En aquesta obra, d’una manera clara i succinta -amb tècnica depurada de mestre-, descriu el mètode, les seves particularitats, la tècnica i els resultats en les diverses fractures: articulars de l’espatlla, diàfisi humeral, articulars del colze, avantbraç, canell, maluc, fèmur, articulars de genoll, tíbia, peroné i peu. Las tasca del doctor Trueta, plena de segura orientació científica, es veu confirmada per una estadística brillant que prova l’eficàcia del mètode oclusiu que ha emprat en 605 casos de fractures diverses, en les quals només ha hagut d’efectuar una amputació. Tota la resta de casos guariren totalment. Aquest és en síntesi el contingut del magnífic treball del doctor Trueta, un dels millors llibres científics publicats sobre ensenyaments mèdics en la guerra actual, llibre d’un alt valor pràctic que cal que llegeixin tots els cirurgians, doncs amb la intervenció precoç correctament orientada i la cura oclusiva sistemàtica, el fracturat de guerra es veu alliberat en part de les negrors d’un avenir com el que feien esperar les estadístiques i les experiències de les guerres del passat. Remarquem amb orgull aquesta aportació científica del doctor Trueta, publicada, a més, amb una cura tipogràfica a to amb l’interès de l’obra i que honora a la Biblioteca Mèdica de Catalunya.
