Lluís Albert. Restauració del contrapàs i la sardana curta (1973)

De l’article d’Eugeni Molero i Pujós (Horta, Barcelona, 1943 - Sant Pere de Ribes, 1984) a 'Canigó' (8-IX-1973). Fa una setmana de la mort del musicòleg Lluís Albert i Rivas (Barcelona, 1923 - l’Escala, 2021), autor de sardanes representatives de l’escola empordanesa. Era nebot i estudiós de l’obra de l’escriptora Caterina Albert, 'Víctor Català' (l’Escala, 1869-1966).

Els meus amics d’“Esplai”, de Torroella de Montgrí, em trameten un programa de la restauració del Contrapàs i la Sardana Curta, la qual es portà a cap a la seva vila el diumenge dia 26 d’agost [del 1973]. [...] Tal com especifica el mestre Lluís Albert en el segon volum de la trilogia “La Sardana”, la darrera vegada que es ballà el contrapàs fou a les masies de Cinclaus, prop de l’Escala, la diada de Santa Reparada de l’any 1922. Els contrapassaires procedien del poble de Vilademat, i segons sembla actuaren estimulats pel premi en metàl·lic que oferia l’escriptora Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, tia carnal del mestre Lluís Albert. També tinc entès que hom havia portat a cap alguns intents restauradors del contrapàs a Banyoles (1907) i a Torroella de Montgrí (1923). Aureli Capmany atorgava possibles orígens grecs a la dansa del contrapàs, els balladors de la qual s’agafaven de les mans tot formant un filera. [...] Pel que fa a la sardana curta, recordem que fou l’avantpassada de la nostra sardana llarga actual i que tingué vigència fins la implantació d’aquesta darrera modalitat per obra i gràcia de Pep Ventura. La sardana curta tenia un nombre de compassos de vuit (curts) més setze (llargs), o sia, un total de vint-i-quatre. Aquest fet ha donat peu a més d’un autor a relacionar la sardana amb la dansa en cercle que practicaven els ibers i de la qual en parla Estrabó. Segons sembla, aquesta dansa ibèrica tenia un cert caràcter astronòmic, el qual conservaria, en certa manera, la sardana, ni que fos mitjançant la seva estructura de vint-i-quatre compassos (corresponents, segons alguns, a les vint-i-quatre hores del dia). Referent a la sardana curta, Lluís Albert ens informa que “En el seu aspecte musical, aquestes sardanes estaven constituïdes per dues frases de vuit compassos, en mode major i en compàs binari compost, que es repetien, donant lloc així coreogràficament a dues tirades de curts i a una sola de llargs. En total, doncs, sumades totes les repeticions, aquestes sardanes constaven de noranta-sis compassos”. Sigui com vulgui, el cas és que a la meva estimada vila de Torroella de Montgrí ha estat portada a cap la restauració d’aquestes dues formes antiquíssimes de dansa, sota la direcció del mateix mestre Lluís Albert, ço que ens garanteix la seva absoluta fidelitat.