Lluís Nicolau d’Olwer (1961)
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús
De l’article d’Agustí Cabruja (Salt, 1909 - Mèxic, 1983) a La Humanitat editat a Mèxic (30-XI-1961). Aquest divendres fa seixanta anys de la mort a l’exili de Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888 - Mèxic, 1961), polític amb autoritat moral, intel·lectual solvent, un savi en llengües clàssiques. El periodista Cabruja, també exiliat, havia treballat a L’Autonomista, de Girona.
Lluís Nicolau d’Olwer va néixer a Barcelona el 20 de gener de 1888, en aquells finals del segle XIX encara tan inquiets i agitats; un segle durant el qual Espanya visqué els moments de més efervescència de la seva història, entre reaccions ideològiques i lluites apassionades, sublevacions i revolucions, guerra civil, legalitat i carlisme, monarquia i república, absolutisme i llibertat, centralisme i autonomies, però sense arribar mai a trobar un equilibri estable ni a aturar la pèrdua de les colònies d’Amèrica. El seu pare era un notari català, i la seva mare una dama noble, néta del D’Olwer flamenc, de vella i il·lustre nissaga. [...] La seva vida d’estudiant de Filosofia i de Dret coincideix amb la rebrotada del sentiment nacionalista i l’eufòria de la Solidaritat Catalana, moviment que féu el miracle d’aplegar, en un sol bloc, tots els partits polítics de Catalunya, en un clam unànime de protesta contra la Llei de Jurisdiccions promulgada pel govern de la Monarquia, que era un intent de vil repressió contra la nostra terra. [...] El seu primer càrrec polític fou el de regidor a l’Ajuntament de Barcelona. A les eleccions municipals de l’any 1918 la Lliga l’inclou a la seva candidatura, i surt elegit per una gran majoria de vots. […] En el curs dels quatre anys que va durar el seu càrrec de regidor, alternant l’erudició amb la política, publica llibres com Comentaris, L’escola poètica de Ripoll en els segles X-XIII, Del diàleg en la poesia medieval catalana, [...] En aquell temps ja era professor de Llatí Medieval i de Literatura llatina a la Universitat de Barcelona. […] Un plebiscit dels Ajuntaments catalans provoca la petició d’un Estatut d’Autonomia política patrocinat per la Mancomunitat i subscrit pels parlamentaris catalans. El govern hi oposà un contraprojecte, que no passava del d’una autonomia administrativa, [...] Es reuní una Conferència nacional catalana, de la qual sortí el nou partit Acció Catalana, que tingué per òrgan el diari La Publicitat dirigit per Nicolau d’Olwer, [...]. Però el 13 de setembre de 1923 el general Primo de Rivera donava el seu cop d’estat, i Nicolau hagué d’emigrar a França. [...] Traslladat a Ginebra -seu de la Unió Acadèmica Internacional, on ell representa l’Institut d’Estudis Catalans i n’esdevé president-, viu en contacte permanent amb Francesc Macià, a fi d’organitzar un Front Únic de resistència o de combat contra la Monarquia. […] El 14 d’abril de 1931, en proclamar-se la República, Nicolau d’Olwer fou nomenat ministre d’Economia […] El 19 de juliol de 1936, a l’esclatar la guerra, ell era governador del Banc d’Espanya. S’apropaven dies difícils, cruents, tràgics, d’incertitud i de mort. No es va queixar, ni es va acovardir: restà fidel als seus ideals i a la seva pàtria. […] Després a l’exili -el seu segon exili- a França es dedicà a alleugir les angoixes dels compatriotes des de la JARE, organisme d’ajut fundat a Mèxic. […]
