DIETARIVV

12/5: Cortesia

FA UNS QUANTS dies que es parla força de cortesia en la política catalana. Quan una persona d’una mesa electoral no va voler saludar Arrimadas. Quan Iceta la reclama per ser escollit com a senador. Hi ha laments per la pèrdua de la cortesia parlamentària. I els comparteixo: em sap molt greu que es perdi la cortesia, que és un senyal de respecte i empatia amb els altres. Però la cortesia no pot ser forçada ni obligatòria. I sobretot no pot ser unilateral. No pot reclamar ser tractat amb cortesia qui no tracta amb cortesia els altres. I diria que la pèrdua de la cortesia política, a Catalunya, no comença amb els exemples que ens en fan parlar en les últimes setmanes. Desitjar, aplaudir, gaudir de l’empresonament o de la venjança econòmica contra l’adversari, demanar iradament que continuï o que s’incrementi, no és precisament un exercici de cortesia. Tampoc ho és arrencar els símbols polítics dels adversaris, tractant-los literalment com a enemics. L’“ A por ellos ” no és un lema gaire cortès. Em costaria somriure i donar la mà a algú que exigeix la presó i la humiliació, que considero injusta, de persones que aprecio i estimo. La cortesia o és multilateral, de tots amb tots, o no és cortesia. La cortesia unilateral obligatòria és submissió.

Més continguts de