3/05: Teletreball

Potser perquè ens ha vingut de cop, sense preparar i per força, em sembla que la irrupció del teletreball que vivim aquestes setmanes no l’estem fent bé. En part perquè la idea del teletreball no està pensada per a un temps de confinament general, amb les cases plenes a tota hora. Però sobretot perquè em sembla que hem confós la llibertat d’horaris del teletreball amb la disponibilitat perpètua que s’imaginen algunes empreses o administracions. Treballar des de casa vol dir fer més rendible el temps, perquè evites desplaçaments innecessaris. Vol dir poder organitzar-te el teu horari en funció de la feina que tens. Però en la pràctica molt d’aquest teletreball ha abolit els horaris. I ha confós el teletreball amb la telereunió. Ja hem tingut sempre tendència a reunir-nos massa. Però ara, com que sempre ets a casa, sempre estàs disponible. Els horaris rígids són absurds, a casa o al lloc de treball. Però la plena i lliure disponibilitat també. L’horari, que pot ser una cotilla ineficient, pot ser també una protecció necessària. I ha d’haver-hi estones preservades, pròpies. Estic segur que el teletreball creixerà, quan passi la pandèmia, en relació al poc que fèiem abans. Però quan creixi, n’haurem de repensar -i de renegociar- els fonaments.