21/5: Una alcaldada

LA DECISIÓ DE NOMENAR presos o exiliats polítics com a consellers és criticable. Vull dir, literalment, que és possible fer-ne una crítica política: uns ho trobaran encertat i uns altres errat, oportú o inoportú, adient o absurd. Per tant, en l’exercici d’aquesta crítica política, el govern espanyol té dret a dir que no li agrada, i fins i tot a considerar-ho una provocació o un esperpent. Però no té cap dret a impedir-ho. Com a molt, un cop nomenats, podria mirar si hi ha algun fonament legal per impugnar-ho, tot i que d’entrada no ho sembla. Però el que no pot fer és, en aplicació abusiva d’un poder que no té -la publicació al DOGC no és un sedàs, sinó un automatisme-, impossibilitar els nomenaments o les preses de possessió, que no contravenen cap legalitat. El govern espanyol diu que contravenen el sentit comú, i que per tant no li agraden, però la seva feina no és vetllar pel sentit comú, sinó per la legalitat. I encara més quan s’ha omplert la boca sempre amb la versió més emfàtica de la paraula llei. Quan un govern prohibeix una cosa simplement perquè no li agrada està fent una alcaldada, per fer servir la paraula més suau que es pot aplicar. Té dret a criticar-ho. Si ho impedeix, s’ho salta tot. L’estat de dret. La democràcia.