"[...] Apreciada vicepresidenta, jo no vaig anar a la cadena, però li pregaria que la pròxima vegada que parli de majoria silenciosa no m'hi compti, no s'apropiï del meu silenci. Perquè li ben asseguro que quedar-me a casa no significa tenir l'opinió que vostè interessadament pressuposa. [...]
Ara a Catalunya el que impera és exhibir-se com a independentista. A una amiga el seu fill de 9 anys li va preguntar per què ells no anaven a la cosa de la cadena, que vista per la tele semblava molt guai. I la meva amiga no va saber què respondre-li. Perquè la posada en escena cívica, reivindicativa i festiva és indiscutiblement atractiva. Per no parlar del rotund èxit de convocatòria. Però jo no he estat mai gaire de pàtries. Ni d'aquella ni d'aquesta. Despenjaria el banderot de la plaça de Colón, m'incomoden les banderetes espanyoles als canells d'alguns, com m'incomoda viure en un lloc on l'estelada s'ha convertit en adorn habitual de balcons, braçalets o vambes.
Em diuen que amb la independència Catalunya serà lliure. Serà lliure d'Espanya per poder-se equivocar o encertar pel seu compte, com és lícit. Però lliure amb majúscules no m'ho acabo de creure. I no és que jo ara sigui lliure. No ho sóc. Per exemple, com a periodista, la meva llibertat radicaria a poder publicar el que considero que he de publicar. ¿És possible portar a la portada d'algun gran mitjà català o espanyol alguna cosa que afecti greument un banc que ha donat un crèdit a aquell mitjà de comunicació? ¿I amb la independència de Catalunya serà possible? [...]
Però, ¿sap què passa, apreciada vicepresidenta? Que si algú em dóna motius per canviar d'opinió, aquests són vostès, que amb la seva actitud s'han convertit en la màquina més bèstia de fer independentistes. Des que governen, no han perdut ni un sol minut a intentar entendre el que passa aquí. A vegades tinc la sensació que són vostès els primers interessats que Catalunya s'independitzi.
Si realment volen escoltar la «majoria silenciosa», deixin-la votar. I si la Constitució és un obstacle, reformin-la: vostès i el PSOE ja tenen experiència en reformes constitucionals exprés. I, posats a demanar, facin-ho més d'hora que tard. Perquè jo també tinc pressa. Tinc pressa perquè els meus governants es preocupin d'alguna cosa més que no sigui la independència. Perquè els governs que hem escollit s'ocupin, per exemple, de la gent que ho està passant malament. Encara que pot ser que als que governen aquí o allà això no els interessi".