Dimarts a la nit vam al·lucinar amb el matrimoni de multimilionaris Siegel. El Sense ficció de TV3 va emetre La reina de Versalles, on es fa el seguiment de la família que s'està construint la casa més gran dels Estats Units. Una mansió de més de vuit mil metres quadrats a Florida. La que tenen de més de dos mil els ha quedat petita, diuen. I, a més, "El meu marit se la mereix" diu la dona. Va ser un èxit d'audiència. I és que sobretot per les frivolitats d'aquesta parella quedaves atrapat a la pantalla. El luxe i els seus excessos són un imant potentíssim. Però quedar-nos amb l'opulència dels Siegel és limitar-nos a l'anècdota. La construcció del seu Versalles és l'ensorrament dels somnis. La reina de Versalles és l'evolució més tangible de la crisi econòmica. Un imperi construït sense escrúpols en l'època del boom immobiliari cau com un castell de cartes amb el crac de la borsa de l'octubre del 2008. I a partir d'aquí veiem el deteriorament físic i psicològic de David Siegel i la lluita de la seva dona, la Jacqueline, per mantenir l'estatus. És addicta a l'alt nivell de vida i, tot i dir que s'adaptarà a la nova situació, no és capaç ni d'apagar els llums de la casa per estalviar.
A partir de situacions tan frívoles com cruels observem com afecta la crisi al seu entorn: la millor amiga de la protagonista perd la casa, els treballadors de Siegel la feina, les poques minyones que els queden estan explotades per mantenir un lloc de treball. Una d'elles fins i tot dorm a la casa de nines del jardí per aconseguir intimitat. Una mansió diminuta on s'hi ha construït el seu somni a la seva mida. Una barraca però d'aspecte luxós. Perquè La reina de Versalles no deixa de ser un retrat del Somni Americà, de la capacitat d'un mateix per construir-se un món com el que desitja. Però a la vegada ens mostra el vessant més fràgil: el dels valors que transmet. Una societat de consum absurda on compta l'aparença. La saturació material desemboca en una deixadesa vital exasperant. Els Siegel es veuen obligats a reeducar (sense èxit) uns fills que no han après a valorar ni els animals domèstics. Se'ls mor d'inanició un llangardaix i quan la mare els renya un dels vuit fills es defensa: "Si jo no sabia ni que el tinguéssim!" Acostumats a volar en jet privat, el dia que han de viatjar en un vol comercial un d'ells pregunta: "Què hi fa tota aquesta gent al nostre avió?" I aquesta ingenuïtat és també aplicable al món dels adults. De fet, l'exhibició del matrimoni davant les càmeres és una prova més d'aquesta superficialitat vital. Lamentablement La reina de Versalles té un final molt pobre. S'acaba quan el David Siegel ja en té prou que el gravin. Els somnis de la Jackie posen un punt final molt feble i desfasat. Va caldre consultar internet i saber com els han anat les coses als Siegel per mirar de trobar una conclusió a tot el que havíem vist.