El maltractador d'animals

Aquests darrers dies s’ha posat de moda criticar Sant Jordi, que, per altra banda, és criticable com qualsevol dia de l’any. El que passa és que, tradicionalment, és un dels dies més esperats pels catalans, que curiosament i en general, estan de bon humor i surten al carrer per barrejar-se entre roses i llibres, una combinació que a mi em sembla molt més encertada que la pinya a la pizza. Però amb el paladar de cadascú no ens hi podem ficar, encara que hi hagi poques coses tan fastigoses de menjar al mateix temps com la pinya i la pizza. Però no ens hi podem ficar. El cas és que, amb la quantitat de coses que no funcionen, posar-se a criticar el dia de Sant Jordi són ganes de fer-se veure, un fet que, per altra banda, entenc perfectament, perquè d’alguna manera s’ha de treure el cap entre tanta gent que ocupa espai, entre tant escriptor i escriptora, entre tant youtuber, influencer o podcaster. I escolta, que cadascú digui el que li sembli perquè tothom opina també el que li ve de gust. Ara no obrirem el debat entre l’excés de totes dues coses. I ni el dia de Sant Jordi, ni el món del llibre, i encara menys els sants, són perfectes, però se m’acut una llista llarga de coses que cal eliminar abans que aquesta diada. Per cert, recordo que és laborable, i que ningú no està obligat a celebrar-la. Ni com a ciutadà, ni com a escriptor, ni com a florista. 

Que Eduardo Mendoza digui que “sant Jordi era un maltractador d’animals i segurament no sabia llegir” i que faci campanya per fer-lo fora de la festa del llibre, a mi em fa gràcia. Que després s’hi afegeixi Javier Mariscal amb un "ara que d'aquí no res el pobre Pujol ens deixarà, ja podem treure Sant Jordi" encara me’n fa més. Com a acudits, jo els compro. Com a arguments, potser s’haurien de treballar una mica més perquè siguin sòlids. Però reconeguem que veure sant Jordi com un maltractador d’animals i parlar del seu possible analfabetisme és una aportació nova d’un cavaller a qui mai hem vist representat fent un club de lectura. I que si veus el drac com un animal és possible que també vegis unicorns trotant pel carrer. Entenc que a cap dels dos se’ls hagi acudit parlar del masclisme inherent de sant Jordi salvant a la princesa, o de la flaire monàrquica de la llegenda. Sincerament, tampoc espero que dos senyors surtin a dir que la princesa ja es podia defensar sola o que estan en contra de sant Jordi perquè estan en contra de la monarquia. Però posats a criticar, que no hi faltin totes les lectures, que fins que no apareix la filla del rei el drac va endrapant tot i tothom qui li passa per davant. Que la bèstia no menja per necessitat, menja per gola, i això és pecat. Mortal. 

No seré jo qui defensi les tradicions com a concepte i tampoc seré jo qui defensi aquests senyors ni les seves propostes. I quan dic senyors també vull dir Jordi Pujol i sant Jordi, el cavaller. Però fins i tot amb el nas tapat es pot olorar un tuf anticatalà, perquè quan convé som uns pobres provincianets celebrant coses, i el dia del llibre és universal, i tots som ciutadans del món i bla, bla, bla. Però insisteixo, que cadascú se senti còmode matant el drac, la princesa o els aparadors de les llibreries i les signatures dels qui escriuen. També pots estar en contra de les roses perquè punxen. I potser no hauria de ser una flor romàntica tenint en compte el perill que porta a la tija. Encara que l’amor no és només un pètal de vellut. Ni Sant Jordi és el millor dia de l’any. Però gairebé.