MANIFEST

Europa, ha arribat l’hora d’acabar amb la dependència al creixement

Manifest de més de 200 acadèmics europeus per un canvi en les prioritats de la política econòmica

Aquesta setmana, persones de la comunitat científica, política i legislativa es reuneixen a Brussel·les en una conferència transcendental. L’objectiu de l’esdeveniment, organitzat per membres del Parlament Europeu de cinc grups parlamentaris diferents, juntament amb sindicats i ONGs, és explorar diferents vies per a una ‘economia postcreixement’ a Europa.

Durant les últimes set dècades, el creixement del PIB ha esdevingut l’objectiu econòmic principal de les nacions europees. Però si bé és cert que les nostres economies han crescut, també ho ha fet el nostre impacte negatiu en el medi ambient. Actualment estem excedint l’espai segur per al desenvolupament humà en aquest planeta i no hi ha cap indici que l’activitat econòmica s’estigui desacoblant de l’ús de recursos o de l’emissió de residus a l’escala necessària. Avui en dia, resoldre els problemes socials de les nacions europees no requereix més creixement, sinó una distribució més justa que l’actual dels ingressos i la riquesa.

El creixement econòmic és cada vegada més difícil d’assolir a causa de la disminució dels guanys de productivitat, la saturació del mercat i la degradació ecològica. Si la tendència actual continua, a Europa podria no haver-hi gens de creixement durant la propera dècada. Actualment la resposta és intentar alimentar el creixement mitjançant l'emissió de més deute, la desregulació ambiental, l’augment de la jornada laboral i la reducció de proteccions socials. Aquesta cerca agressiva del creixement a qualsevol preu divideix la societat, genera inestabilitat econòmica i soscava la democràcia.

Les persones que estan en el poder no han volgut fer front a aquests problemes fins ara. El projecte més enllà del PIB de la Comissió Europea es va convertir en PIB i més enllà. El mantra oficial segueix sent el creixement –disfressat de "sostenible", "verd" o "inclusiu"– però, per sobre de tot, creixement. Fins i tot els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU inclouen el creixement econòmic com a objectiu polític per a tots els països, tot i la contradicció fonamental entre el creixement i la sostenibilitat.

La bona notícia és que, dins de la societat civil i acadèmica, ha emergit un moviment postcreixement. El trobem sota diferents noms en diferents llocs: decreixement, Postwachstum, economia de l’estat estable, economia dònut o prosperitat sense creixement, per anomenar-ne alguns. Des del 2008, les diferents conferències de Decreixement han reunit milers de participants. Una nova iniciativa global, Wellbeing Economies Alliance (o WE-All), està establint connexions entre aquests moviments, i una xarxa europea de recerca ha estat desenvolupant nous "models macroeconòmics ecològics". Aquesta feina suggereix que és possible millorar la qualitat de vida, restaurar el món viu, reduir la desigualtat i proporcionar feines dignes, i tot això sense la necessitat de creixement econòmic, sempre que es promoguin polítiques per superar l’actual dependència al creixement.

Alguns dels canvis proposats inclouen limitar l'ús de recursos, la implementació progressiva d’impostos per frenar l'augment de la desigualtat o una reducció gradual de la jornada laboral. L'ús de recursos es podria reduir mitjançant la introducció d'un impost sobre el carboni, els beneficis del qual es podrien retornar com a dividends per a tothom o ser utilitzats per finançar programes socials. La introducció d’una renda bàsica i màxima reduiria encara més la desigualtat, tot ajudant a redistribuir els treballs de cures i reduint els desequilibris de poder que debiliten la democràcia. Les noves tecnologies es podrien utilitzar per reduir la jornada laboral i millorar la qualitat de vida, en comptes de prescindir de la massa treballadora i d’augmentar els beneficis d’unes poques persones privilegiades.

Tenint en compte els riscos que estan en joc, seria irresponsable que la comunitat política i legislativa no explorés les possibilitats d'un futur postcreixement. La conferència de Brussel·les pot ser un inici prometedor, però es necessiten compromisos més sòlids. Com a grup de científics socials i naturals preocupats representant les 28 nacions de la UE, fem una crida a la Unió Europea, a les seves institucions i als estats membres a:

1. Constituir una comissió especial sobre el futur postcreixement al Parlament de la UE. Aquesta comissió hauria de debatre activament el futur del creixement, dissenyar polítiques alternatives per a aquest futur postcreixement, així com reconsiderar el creixement com a objectiu polític.  

2. Incorporar indicadors alternatius al marc macroeconòmic de la UE i dels seus estats membres. Les polítiques econòmiques s'han d'avaluar pel que fa al seu impacte sobre el benestar humà, l'ús de recursos, la desigualtat i el treball digne. Aquests indicadors haurien de tenir més prioritat que el PIB a l’hora de prendre decisions.

3. Convertir el Pacte d'Estabilitat i Creixement (SGP en anglès) en un Pacte d'Estabilitat i Benestar. El SGP és un conjunt de normes encaminades a limitar el dèficit públic i el deute nacional. Hauria de ser revisat per garantir que els estats membres compleixin les necessitats bàsiques dels seus ciutadans, tot reduint l'ús de recursos i les emissions de residus fins a un nivell sostenible.

4. Establir un ministeri de Transició Econòmica a cada estat membre. Una nova economia que se centri directament en el benestar humà i ecològic podria oferir un futur molt millor que una economia que depèn estructuralment del creixement econòmic.

 

Més continguts de