DIETARIVV

18/3: Espanya celebra poc el centenari de Cervantes

Sorprèn el perfil baix i la certa previsibilitat -fronterera amb el tòpic- de la commemoració del quart centenari de la mort de Cervantes. El Quixot és un gran llibre, una de les obres clau de la cultura occidental. I Cervantes és més coses que el Quixot. Però fa l’efecte que la cultura espanyola, que fa de Cervantes i del Quixot la seva bandera, es troba paradoxalment incòmoda davant d’un llibre que va néixer com una paròdia, amb un humor amable tan allunyat del sentiment tràgic, de l’exaltació mística o del fervor guerrer, de la fúria i l’honor que tan sovint es consideren els màxims valors hispànics. Ja Lope de Vega trobava el Quixot “ baladí” i dedicava al llibre i a l’autor versos insultants. La gran cultura hispànica es construeix en el Barroc. Però de vegades fa la sensació que a l’hora de perpetuar l’herència barroca, la cultura espanyola s’ha sentit més còmoda amb la grandiloqüència de Calderón o de Lope, amb el conservadorisme sarcàstic i irat de Quevedo, que no pas amb l’humanisme compassiu de Cervantes. Com si Cervantes fos -en l’ètica i en l’estètica- més l’expressió d’un Renaixement que no va poder ser, que no pas d’un Barroc conservador que sí que va ser, i que en part encara és.