27/3: Al jihadisme se’l vencerà des de dins

En els atemptats jihadistes de París i Brussel·les s’ha produït un fet molt rellevant. En tots dos casos, sembla que algun dels jihadistes que estava previst que s’immolessin en l’atemptat al final va decidir no fer-ho, no prémer el botó, continuar vivint. I algun d’ells ha estat capturat per la policia. Des de la perspectiva de la seva organització, a hores d’ara deuen ser considerats uns traïdors i un objectiu a abatre. A Itàlia, el jutge Falcone va colpejar amb eficàcia la Màfia -abans de ser assassinat per ella- gràcies a la figura dels penedits, els pentiti. Abans, els penedits també havien estat importants (allà es va crear la figura) en el combat contra les Brigades Roges. A Euskadi, l’assassinat de Yoyes per ETA és clau en l’aïllament social d’aquesta organització. En grups terroristes compactes i opacs, l’esquerda interior és especialment destructiva. I no tan sols perquè els penedits són portadors d’una enorme quantitat d’informació, que en alguns casos posen a disposició de l’altra banda. També perquè la simple existència del penedit, del que no prem el botó, del que prefereix viure que immolar-se, posa la llavor del dubte. I el jihadisme, totalitari d’arrel, és incompatible amb el dubte.