08/03/2016

9/3: A Madrid estan fent política de disseny

1 min

En totes aquestes anades i vingudes de la política madrilenya m’hi sembla percebre una artificiositat teatral, com si estiguessin jugant una partida d’escacs o ballant els rigodons de la vella política cortesana. Els moviments, els discursos, les actituds, fins i tot les indumentàries, semblen dissenyats per un exèrcit de politòlegs, spin doctors, tècnics en màrqueting i grans grups mediàtics, que calculen els efectes de cada jugada. No hi sé veure la veritat. Algú em dirà que el que passa ara a Madrid és calcat al que va passar a Barcelona. Calcat, no. Els dos processos tenen semblances, però també defectes radicalment diferents. Aquí vam fer les coses molt malament, al meu parer, i vam perdre molts llençols en la bugada. Però anava de veres. La radicalitat de la CUP era de veritat, no producte de cap càlcul. Era sincera i certa la il·lusió de vegades ingènua del sobiranisme i també era genuïna la sòlida resistència de l’unionisme. Tot això responia a coses reals, vives, arrelades. Hi havia hagut elements de disseny en la política catalana, però a hores d’ara ja estaven fets miques. No era una partida d’escacs. Era un xoc de projectes. De veritat, amb tots els seus defectes. Això d’ara em sembla teatre.