04/03/2016

5/3: La memòria no es pot imposar

1 min

L’oblit, tampoc. A Tortosa hi ha un debat sobre un monument d’origen franquista. A Ripoll, sobre el nom d’un barri que ve d’un general franquista però que per a moltes persones ja ha perdut la connotació i és simplement el nom de tota la vida del lloc on han viscut: han passat del general Fuensanta al barri de la Fuensanta. El franquisme va ser un règim autoritari repugnant que va arribar al poder afusellant i matant. No mereix cap homenatge, per descomptat. Però tampoc s’ha d’esborrar de la memòria, com feien els faraons egipcis amb els seus antecessors que els desagradaven. Els monuments, els noms, són llocs de la memòria col·lectiva sobre els quals es projecten moltes memòries personals diverses. La història no ha d’amagar res, però no es pot decretar la memòria ni l’oblit obligatori. No sé què s’ha de fer a Tortosa o a Ripoll. Penso que no s’ha de decidir a cop de decret des d’un despatx, i menys des d’un despatx llunyà. Ho han de poder decidir els dipositaris de la memòria, la gent. Contextualitzat, ben explicat, sense amagar res, sense ocultar els crims del franquisme ni cap altre crim. Ho ha de poder decidir la gent que en té el record amb la fórmula essencial de la democràcia: tota la informació, tota la llibertat.