01/03/2016

2/3: No serà un dia històric, a Madrid

1 min

De la sessió d’investidura que comença al Parlament espanyol no en sortirà el nou president del govern. Però, tot i així, podria ser una sessió històrica. No crec que ho sigui. De vegades, un discurs, en una sessió parlamentària, és capaç d’adquirir transcendència històrica, d’esdevenir un signe de puntuació en la vida política d’un país, marcar un abans i un després. Un discurs pot començar una època, encarnar un estat d’ànim, plantejar un horitzó i un projecte, posar sobre la taula —per enfrontar-s’— els grans problemes de fons. I això ho pot fer algú des del govern o des de l’oposició. No té a veure només amb quants vots és capaç de sumar. I això és el que no passarà en aquesta sessió d’investidura. Ni per part de qui demana aquesta investidura ni per part dels qui l’hi neguen. Vull dir que la sessió serà interessant, curiosa, però difícilment històrica, perquè s’hi farà política de conjuntura, escenificació de curta volada, campanya electoral anticipada. Ni la suposada invenció d’un Gran Centre s’escapa d’aquesta política de terminis curts. Espanya té problemes estructurals que la Transició no va resoldre. Els pegats que s’hi van posar llavors ara caduquen. Catalunya n’és un símptoma. I d’això no se’n parlarà.