18/03/2021

Mascaretes contra el canvi climàtic

3 min
El preu de la llum previst per avui serà el segon més alt de la història.

Sembla que estan a punt de sortir al mercat unes mascaretes antivirus amb una capacitat protectora superior a les actuals i, a més, fetes amb materials biodegradables, és a dir, que no generen residus plàstics. És una bona notícia, que prenc com a exemple per comentar algunes coses que estan passant aquests darrers mesos, i sobre les quals crec que hauríem de reflexionar.

1. Quatre reptes interrelacionats. Estem fent front, ja fa un temps, a quatre reptes que dificulten les nostres maneres viure actuals: la insostenibilitat ecològica, el repte sanitari, la globalització digital i, sobretot, la creixent desigualtat entre persones i entre països. Tots quatre representen perills, però també oportunitats per al nostre futur. Penso que les decisions, defensives o positives, que prenem sobre cadascun d’ells no sempre tenen en compte les repercussions sobre els altres. Comento algunes situacions que em preocupen.

2. Solidaritat i autoprotecció. Es parla molt de la insostenibilitat, però sovint s’afegeix “del planeta”, “de tal espècie”, o “del clima”. Sembla que se’ns demani ser solidaris amb tot això, però la realitat és més simple. La realitat és que el planeta no podrà seguir donant vida a uns 7 o 8 mil milions de persones amb el model de vida que tenim ara els 2 o 3 mil milions que anomenem “desenvolupats”; i encara menys si arribem a 10 o 12 mil milions...! Per tant, sense oblidar la solidaritat, el que hem de pensar és sobretot que és també per a la pròpia protecció i la dels nostres successors. No es tracta només de protegir les balenes o el clima, sinó també l’espècie homo. Potser així serà més fàcil comprometre’s. 

Seguint amb la sostenibilitat, veig que es parla molt de transició energètica, i sovint s’entén com el fet de canviar els combustibles fòssils pels renovables, el sol i el vent. Això és important, però encara ho és més augmentar l'eficiència en l’ús de l’energia que cadascun de nosaltres utilitza, de manera que aprofitem un percentatge important de la que es genera i no una petita part, com passa ara per les grans pèrdues que té tot el procés. El canvi de combustible és una acció global, però guanyar eficiència és una responsabilitat personal que sovint oblidem. No es tracta només de passar a l’energia solar, sinó de ser molt més curosos amb el nostre consum.

3. Salut individual i salut global. S’ha de protegir la salut de les amenaces dels virus. L’augment dels coneixements científics i les eines tecnològiques modernes, tant biològiques com digitals, ens hi ajuden. Ens permeten crear armes sanitàries i ens permeten evitar la transmissió reduint, quan cal, la presencialitat en el treball, en la vida social o en el transport. Però l’egoisme nacional, al no compartir els coneixements i les eines (penseu què passa amb les vacunes), farà que la batalla costi molt més de guanyar i serà un element més que provocarà un augment de les desigualtats entre persones en funció del lloc on viuen i de la seva posició social. 

La capacitat de transmetre informació per via digital està fent més paleses les diferències, augmenta la consciència de desigualtat i agreuja les confrontacions a nivell local i global. Mentre una part important de la població mundial segueixi sense estar protegida contra la infecció, la batalla contra el virus no estarà guanyada; i aquesta desigualtat serà un element més que s’unirà a la gran falta d’oportunitats i a les moltes desigualtats, i serà una nova causa de migracions i de tensions globals.

4. Decisions polítiques difícils. Entenc que molt sovint les mesures que s’han de prendre en l’àmbit polític tenen conseqüències positives de cara a alguns reptes, però generen dificultats a altres grups. Gairebé sempre hi ha guanyadors i perdedors. És per això que cal tenir en compte dos principis:

En primer lloc, cal ser molt curosos i transparents al mesurar la importància dels efectes tant en un sentit com en l’altre i, un cop decidit que els resultats positius esperats superen els possibles problemes creats,  cal establir un seguit de mesures de compensació que facin menys penosa la situació als perjudicats. Són decisions polítiques, preses amb l’assessorament expert però no deixant-les en les seves mans. Cal acceptar-ne la responsabilitat, fer-les transparents i molt explicades.

En segon lloc, i torno a les mascaretes, l’ideal seria trobar mesures que, sent útils per fer front a un repte, no puguin empitjorar els altres. Per descomptat, si servissin per millorar-ne dos, estaríem en una situació ideal. L’exemple de la mascareta biodegradable, si millora l’eficàcia del filtratge i anul·la la generació de residus, és un cas model. M’he preguntat a vegades si no seria convenient que les institucions, públiques o privades, que organitzen accions de finançament de programes de recerca científica o tecnològica afegissin criteris d’aquest tipus a les bases dels seus concursos. 

Joan Majó és enginyer i exministre

stats