Matar un escriptor

És un parany perfecte. L’estafa de les estafes. Consisteix a enviar un email a un escriptoret per proposar-li una feina divertida, que a sobre estigui –una mica– remunerada. Proposa-li d’escriure un conte curt on hi hagi un ferrocarril, perquè formarà part d’una campanya de foment del transport públic. Si li ofereixes tres-cents euros dirà que sí, encantat. I a partir d’aquí, ja és teu!

Un cop ha penjat, feliç (amb 300 euros es paga els autònoms), s’asseurà a l’ordinador per començar a fer proves. És el moment de la primera trucada. Serà la tècnica municipal de l’Ajuntament que li farà saber que per poder cobrar haurà de fer un pressupost. “Per què haig de fer un pressupost si el preu l’han dit vostès?”, s’exclamarà. La tècnica, llavors, li haurà de començar a enviar enllaços i tutorials perquè ho sàpiga fer, si és tan boomer. Això encara l’atabalarà més.

Quan el tinguem mirant els tutorials ha de sonar la segona trucada. Aquest cop serà la treballadora de Sinèrgies, l’empresa que s’encarrega de “tota la imatge” de la campanya. Li demanarà una foto. No, no qualsevol foto. S’haurà de fer en una nau industrial del Poblenou i amb la resta de participants. Ara li “comparteix” un full d’Excel on haurà d’omplir les dates possibles.

“Hauràs de portar tres o quatre samarretes diferents”, li dirà, llavors, la noia de Sinèrgies. Ell barbotejarà que no en té tantes i que les que té són totes iguals. I llavors, sense deixar-lo respirar, ella li ha de dir: “I ja parlarem del vídeo per xarxes. T’has de gravar tu mateix, com si parlessis amb un amic, convidant-lo a llegir el teu conte. Ara t’envio vídeos de l’any passat”.

És una gran estafa perquè fent veure que li demanes un escrit a un escriptor, en realitat aconsegueixes que faci un pressupost, ompli un Excel per portar tres samarretes i gravi un vídeo fent veure que truca a un amic. El conte? El conte és l’excusa. El que la gent compartirà és el vídeo, no el conte.