Mazón, o aquesta persona de la qual em parla vostè

No és veritat que les opinions siguin més importants que els fets, però ho sembla perquè, avui dia, la màquina d’opinar està molt professionalitzada i molt ben finançada. Compta a la seva disposició amb un ampli arsenal de bombes de fum, maniobres de distracció, saturació informativa, escarnis, l’“i tu, més”… Tot ajudat per la tecnologia disponible que converteix la narrativa en la nova veritat, perquè, avui, una mentida pot semblar una veritat només que es comparteixi deu mil vegades. 

Però, malgrat tot, hi ha fets que es resisteixen a ser opinables. 229 morts no són opinables. S’haurien pogut salvar tots, o gairebé tots, només que la Generalitat Valenciana hagués fet cas de les previsions meteorològiques i hagués activat les alertes previstes. Com va dir la cap de meteorologia d’À Punt (degradada aquest cap de setmana), amb els mitjans actuals aquest balanç mortal és inadmissible. Tan inadmissible que ja és de jutjat de guàrdia.

Això ho va veure tothom l’endemà mateix, però haurà calgut que passi un any perquè Mazón plegui. Que un tipus tan poca pena es resistís a plegar entra dins del drama. Però tan malament com ell ha quedat Feijóo. El va encobrir de seguida, pensant que un dia guanyat era un salconduit a l’oblit. Fins fa quatre dies el defensava en públic i li procurava aplaudiments, i no ha estat fins a la justa indignació desfermada en l’acte del primer aniversari que Mazón ha passat a ser un empestat del tipus “aquesta persona de la qual em parla vostè”. 

En la comunicació política habitual no s’admeten mai errors ni responsabilitats, tant és que parlem de víctimes de la covid, incendis forestals, cribratges mèdics o aiguats torrencials. L’avantatge de la democràcia és que els podem enviar a casa. Després de passar pel jutjat.