Més a prop de la fi del món

85 segons ens separen de la fi del món. Aquesta és la xifra que fa una setmana va emetre el rellotge de la fi del món. I és el diagnòstic més dur de tots els que l’equip del Butlletí dels Científics Atòmics ha fet des que el 1947 van crear el rellotge com una eina, impactant però rigorosa, per representar el nostre risc d’autodestrucció i comunicar la necessitat d’una acció decidida per tal d’assegurar la supervivència del planeta.

Si bé inicialment el rellotge només considerava l’amenaça nuclear (quant temps trigaríem a destruir la nostra civilització en cas de guerra nuclear), des de fa anys també incorpora en l’anàlisi altres factors geopolítics, econòmics i mediambientals. I, enguany, el clima bèl·lic, la intel·ligència artificial i l’emergència climàtica han influït severament en el diagnòstic. Cal remarcar-ho: les amenaces hi són, però l’autèntic perill és la manca de reacció davant aquestes amenaces.

A més d’aquests nous criteris, però, el rellotge continua incorporant l’amenaça nuclear. I és una amenaça que no para de créixer. Per una banda, perquè, encara que els arsenals han anat reduint-se, encara tenim més de 12.000 armes nuclears al món amb una capacitat de destrucció absolutament devastadora. Per l’altra, perquè el nombre d’armes nuclears desplegades –a punt per ser usades– va créixer el darrer any. Finalment, cal tenir en compte, com recorda el SIPRI, que gairebé totes les potències nuclears estan immerses en projectes de modernització i millora dels seus arsenals nuclears.

Després de la terrorífica Segona Guerra Mundial i el descobriment de la gran capacitat destructiva de les armes nuclears, la comunitat internacional va treballar per posar sota control les armes de destrucció massiva. Es van prohibir les armes químiques i les biològiques, però, pel que fa a les nuclears, les negociacions diplomàtiques només van ser capaces de generar el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), que d'una banda exigeix als països no nuclears que renunciïn a la cursa nuclear i, de l’altra, demana a les potències nuclears que avancin cap al desarmament però sense exigència de prohibició i sense calendari clar.

És en aquest sentit que, durant la Guerra Freda i fins ara, s’han anat generant tot un seguit d’acords bilaterals entre les dues principals potències nuclears, els Estats Units i Rússia (abans l'URSS), que passaven bé per reduir els arsenals, bé per limitar el nombre de caps desplegats, bé per reduir els sistemes de llançament, etc. Però el darrer acord d’aquesta llarga sèrie, el New Start, ha expirat dijous i, de moment, no té recanvi previst. Serà el primer cop des de 1972 que no tindrem un tractat bilateral vigent. Un panorama inquietant, encara més si tenim en compte el context actual de guerres desfermades i les actituds clarament irresponsables i al marge de la llei internacional que mantenen els Estats Units i Rússia.

La mort d’aquest darrer tractat de control d’armes nuclears ha tingut diversos moments. Recentment, Putin proposava pactar una pròrroga tècnica mentre que Trump no s’hi mostrava gens interessat. Però el 2023 va ser Putin el que va donar per suspeses les inspeccions que incloïa el tractat i, un any abans, arran de l’atac a Ucraïna, Biden va congelar les negociacions. Més enllà d’aquesta escenificació, és clar que Trump i Putin coincideixen plenament en l’atac sistemàtic al sistema internacional i ambicionen debilitar totes les constriccions al seu poder, que volen exercir amb total impunitat.

Certament, un món amb més guerres que abans, amb uns líders globals tan impresentables com irresponsables i un arsenal nuclear a la seva disposició de més de 12.000 armes, dibuixa un escenari de vertigen.

Però no tot és alarmant. Aquest gener ha fet 5 anys de l’entrada en vigor del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), que la societat civil ha promogut per avançar cap al desarmament, amb el suport d’alguns governs i davant la incapacitat de la comunitat internacional i la manca de voluntat de les potències nuclears. Pot semblar poc, però fa 10 anys ningú donava cap opció a la creació del TPAN i, malgrat el boicot de les potències, existeix i canvia l’escena global. I això és una lliçó tan necessària com útil en els temps que patim: perquè malgrat que Trump i Putin practiquen un imperialisme descarat, cal recordar que les lògiques imperialistes ja existien i, malgrat la seva existència, una societat civil activa i unes institucions responsables van aconseguir noves fites impensables fa uns anys. Davant el vertigen dels 85 segons del rellotge de la fi del món i la fi del New Start, queda clar que cal tornar a activar-se.