Joan Triadú 2003

Més senyals de grec modern

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDes que Riba va introduir -i de quina manera- el poeta grec d’Alexandria d’Egipte (de pares originaris de Constantinoble) Constantí Kavafis a la literatura o, amb més precisió, a la poesia catalana, fa més de quaranta anys, l’interès pel món literari neogrec ha fet camí entre nosaltres, tot i que no prou; el mateix Kavafis (o Cavafis) esdevingué però, a poc a poc, motiu de culte i els seus poemes objecte de noves traduccions, així com de disquisicions i controvèrsies. [...] Amb l’ímpetu i la clarividència que hem d’enyorar tant, Alexis E. Solà produí (així cal dir-ho) una segona edició uns quants anys més tard (Curial, 1977) de Poemes de Konstandinos P. Kavafis, en la traducció i amb les notes de Carles Riba, [...] Retrec el nom i l’obra del benvolgut Alexis Eudald Solà perquè em consta que el professor Eusebi Ayensa, autor del llibre De l’acrita al patriota. Les “Divuit cançons de la pàtria amarga” de Iannis Ritsos, se’n considera deixeble, ja que ell, Solà, li’n dirigí una primera versió, fa anys, com a tesina, a la Universitat de Barcelona. Cal afegir, perquè tot quedi rodó quant a la coneixença del grec modern entre nosaltres, que l’autor dedica el llibre a la memòria de Josep Alsina i Clota, “introductor del grec modern a la Universitat de Barcelona”. Cal integrar en aquest conjunt de petita història de la cultura dos fets més [...] Un és l’aparició, fa uns mesos, de l’opuscle (els francesos en diuen plaquette ) titulat Senhal, dedicat també a traduccions d’Eusebi Ayensa i titulat Planys grecs per la caiguda de la ciutat. (Commemoració del 550 aniversari de la caiguda de Constantinoble). Aquest fet desastrós tingué lloc, efectivament, l’any 1453 i el glossen en aquestes breus però intenses i testimonials pàgines, tradicions i cançons populars gregues, [...] El segon fet és l’obligada evocació aquí, ben de grat i de justícia, de l’obra hel·lenitzant, creativa i erudita, que ens va deixar Maria Àngels Anglada, a la qual el treball del professor Ayensa degué deure almenys companyia i estímul, el nexe altra vegada d’Alexis Eudald Solà: el llibre de Maria Àngels Anglada, de publicació pòstuma, Nit de 1911, porta la versió de Solà i un erudit comentari d’un poema de Kavafis fins aleshores inèdit en català. [...]