'Fake news': Europa, de genolls

L’explosió contemporània del fenomen de les fake news a escala mediàtica es va produir a les eleccions a la presidència dels EUA l’any 2016. Ara fa 10 anys. El mateix Donald Trump –guanyador d’aquelles eleccions– és el creador del mem. La seva comunicació exacerba l’espectacularitat de la política i es basa en la polarització com a contingut en si mateix. La fabricació de boles es va fer sense embuts, sense complexos ni desmentiments, en un grau exponencialment superior a l’habitual i d’una manera que ja és l’estil de molts dels partits que tenen com a model de comunicació Trump –o més ben dit l’escola de Steve Bannon, el seu cap d’estratègia d’aleshores.

Després d’aquelles presidencials nord-americanes, va esclatar l’escàndol de Cambridge Analytica i Facebook. Christopher Wylie, treballador de Cambridge Analytica, va revelar a The Observer i The Guardian que milions de dades d’usuaris de la xarxa social havien estat venudes per fer campanya a favor de Trump. Gràcies a aquesta denúncia ara sabem que milers de companyies sincronitzen i intercanvien permanentment les seves dades, les recopilen per després donar forma als missatges que l’usuari veu, i d’aquesta manera creen una propaganda a mida que no és reconeixible, per exemple, com a propaganda política. Aquest mecanisme funciona de diferents maneres i per a diferents propòsits: vendre un producte, una marca, un polític o un marc ideològic.

L’objectiu d’aquesta manipulació i creació de perfils no és convèncer tothom, sinó augmentar la probabilitat que individus específics reaccionin positivament i s’impliquin amb determinat contingut, de manera que es converteixin en part del mecanisme i l’alimentin.

La seva capacitat de modificar el punt de vista i, al final, la intenció de vot es perfila molt més eficaç que els anuncis electorals tradicionals. No es tracta d’un eslògan genèric llançat per diferents mitjans, es tracta d’un missatge personalitzat i dirigit que encerta al centre mateix de la diana. A més, un servei bàsic de promoció en línia i social media resulta vint vegades més barat que una campanya electoral tradicional (cartells, samarretes, anuncis, etc.).

El 2018, a Mèxic, l’analista de xarxes i activista Alberto Escorcia va descobrir que durant la campanya electoral a la presidència del país, com a mínim 100 dels trending topics de Twitter van ser creats per bots. A Mèxic existeix una indústria dedicada a la desinformació que, a través d’una xarxa de blogs amb redactors propis i bots d’origen desconegut, pot crear o enterrar un debat a les xarxes. Aquests bots van ser anomenats Peñabots, pel nom del president de Mèxic que va crear aquesta gran indústria. Escorcia ha passat diversos anys amagat per amenaces de mort arran de la seva investigació.

Els sistemes de propagació i generació de fake news muten molt ràpidament i a escala mundial. Així, després de l’escàndol de Cambridge Analytica, van iniciar la seva transició cap a les aplicacions de missatgeria, principalment WhatsApp, on el missatge es difon sense quedar exposat, consumeix menys dades i és present també en zones amb menys densitat poblacional.

A les eleccions del Brasil celebrades el 2018, en què va sortir victoriós Bolsonaro, l’Agència Lupa, una plataforma de verificació brasilera, va analitzar cinquanta de les imatges més compartides per WhatsApp. Tan sols quatre van resultar ser veritables. El diari Folha de S.Paulo va revelar que grans empreses van finançar l’enviament massiu de whatsapps a favor de Bolsonaro, per un valor de 3 milions de dòlars; una pràctica que la legislació brasilera no permet.

Des d’aquells anys, lluny de frenar-se, la desinformació política entra en una fase de normalització i d’integració estructural en la comunicació institucional i partidista, amb continguts aparentment “orgànics” i campanyes híbrides en què el que és veritable, el que és enganyós i el que és directament fals es combinen estratègicament. La mentida política es tolera i es promou amb l’exemple com a tècnica ordinària de competència electoral, amb un escàs control efectiu i una impunitat estructural que continua estant lligada, com des del començament, a l’opacitat en el finançament, a la llicència per la manca de verificació i a l’absència de voluntat política per perseguir aquest negoci tòxic.

Els partits polítics de l’estat espanyol no n'estan exempts. Els mateixos partits polítics, el Tribunal de Comptes i les empreses de comunicació contactades han esquivat respondre a les nostres peticions –les de la xarxa Xnet– d’accés a informació pública, emparant-se en la protecció de dades (nota: que no hauria d’aplicar-se a persones jurídiques) o enviant informació a l’engròs sense desglossament. Tancada la via oficial, a través de sistemes d’anàlisi de dades monitoritzem els seus comptes oficials a les xarxes. Com a resultat, entre d’altres, observem que hi ha indicis clars de l’existència d’una quantitat considerable de seguidors falsos en tots els comptes, que en alguns casos arriba fins al 25%. Aquests seguidors falsos són pagats per a la propagació i per generar “soroll”, comportaments automatitzats per causar distracció o enfrontament i enfangar el debat democràtic. Són eines per viralitzar artificialment informació produïda i direccionada intencionalment per organitzacions “humanes”. Són un mitjà, no la font del problema.

La conclusió és senzilla: per combatre la desinformació simplement n’hi hauria prou de perseguir un negoci tòxic i els seus clients. En tenim prou de seguir els diners i tots els camins ens portaran al mateix lloc: els partits polítics i els interessos partidistes.

És notícia d’aquests dies que el 31 de desembre del 2026 s’acaba el termini perquè la UE respongui a l’exigència dels EUA d’accés automatitzat a les dades biomètriques de tota la ciutadania de la UE (no només els que viatgin als EUA) si volem continuar viatjant a aquell país sense visat. Un imperi no s’amplia amb facilitat sense convèncer abans la població dels avantatges de sotmetre-s’hi. Tenim un any per impedir una nova genuflexió de la nostra classe política a interessos que són només seus, mentre consenten bescanvis amb eines de manipulació de la població.