La prohibició de les aplicacions als menors de 16 anys posa el perill de les xarxes social a un nivell semblant al del tabac o l’alcohol. Aquest és l’efecte més important de l’anunci de Pedro Sánchez: representa un canvi cultural. I, com a Austràlia i França, ja era hora.
Qualsevol pare o mare ha pogut comprovar que les pantalles poden perjudicar greument l’autoestima, la son, la concentració, la lectura, l’educació en valors i en bon gust i la socialització del seu fill o filla. I que si volia estar-hi a sobre havia de lliurar una desigual batalla diària. Ara, la batalla continuarà, perquè no hi ha res més llaminer que el que està prohibit, però quan l’estat regula, la societat té una referència clara.
Però, així i tot, la relació amb un estri tan fonamental en el dia a dia, ara i en el futur, només serà saludable si l’educació pesa més que la prohibició. No prohibiríem sortir al carrer a la mainada per por que la puguin atracar, ni prohibiríem anar a l’escola als més joves perquè els companys poden ser assetjadors. I el carrer, l’escola i el mòbil són conceptes equivalents si entenem que les pantalles i les xarxes seran el lloc on els joves passaran la resta de la seva vida, sigui per comunicar-se, treballar o entretenir-se, i han d’aprendre a fer-lo anar sense prendre mal.
Queda saber, que no és poc, com es farà. I encara que la història potser no ho recordarà, Sánchez pren aquesta decisió, també, perquè l’enfrontament amb els que ha batejat com a "tecnooligarques" el fa guanyar centímetres en les converses local i mundial, igual que amb la regularització d’immigrants: o és casual que l’hagi anunciat tot just quan el món compara l’ICE de Trump amb la Gestapo?
