De moda
El poeta i filòsof italià Giacomo Leopardi considerava que la moda i la mort eren germanes perquè tenien una naturalesa i una feina comunes: la de renovar contínuament el món.
El poeta i dramaturg francès Théophile Gautier deia que s’ha de tenir la sensació que un home és elegant, sense recordar després cap detall de la roba que duia.
L’escriptor irlandès Oscar Wilde va deixar escrit que la moda no és altra cosa que una forma de lletjor tan intolerable que l’hem de canviar cada sis mesos!
El filòsof i sociòleg alemany Georg Simmel explica com funciona la moda: una tendència nova exerceix influència en les classes altes; tan bon punt les classes baixes comencen a apropiar-se d’aquesta moda, els estaments selectes l’abandonen i en busquen una de nova que els torni a distingir de les masses, i així comença el joc de nou.
Aquestes són només quatre idees extretes d’un llibre tan petit com inspirador. Es tracta del volum titulat Filosofia de la moda, que ha publicat Edicions de la Ela Geminada, amb edició i introducció de la crítica i historiadora de l’art Rita Rakosnik, amb textos de Leopardi, Gautier, Wilde i Simmel.
Si considereu que la moda no us interessa especialment, us puc assegurar que després de llegir aquests textos canviareu d’opinió. Com diu Rakosnik a la introducció del llibre, la silueta d’un vestit tradueix millor el sentir d’un període històric que la crònica més meticulosa d’un historiador. Els quatre pensadors a qui ha reunit hi estan d’acord i hi posen reflexió i arguments.
En aquest sentit, sobre el temps que estem vivint, és molt aclaridora aquesta sentència de Simmel: “Com més nerviosa és una època, més de pressa hi canvien les modes”.
És un llibre que et convida a aturar-te gairebé a cada frase, per donar-hi voltes, rumiar-hi i extreure’n conclusions. Com per exemple quan ensopegues amb la frase que Oscar Wilde fa dir al personatge de Lord Henry a El retrat de Dorian Gray : “És només la gent superficial la que no jutja per les aparences, L’autèntic misteri del món és el visible, no pas l’invisible...” Una frase que podria haver dit l’estimat Marc Giró, que no és lord però ho sembla.
També fa rumiar Wilde quan afirma el següent: “La mida i la bellesa no tenen res a veure. I tant que la catedral fa goig de veure, però també en fa l’ocell que vola per damunt del campanar”.
En general, els quatre pensadors estan d’acord que la moda ha de ser orgànica, clàssica i ha d’afavorir la llibertat del cos. I amb això sol podem descartar que una gran majoria de dissenyadors actuals hagin llegit aquests textos; i encara menys els i les influencers de moda.
Diu Wilde que si les lleis del vestit es fonamentessin en l’art i no en la moda, no caldria pas tanta mudança d’un horror a un altre horror. El que és bell sempre sembla nou, i sempre fa goig de veure; i en va esperaríeu que quedés obsolet, com tampoc no s’espera d’una flor.
Feu-vos un favor i llegiu Filosofia de la moda, sobretot si compartiu la idea que la moda és, en gran mesura, la manera que tenim per dir qui som. I tots sentim la necessitat de pertinença al grup i, a la vegada –sovint en contradicció– la voluntat i el desig de diferenciar-nos de la resta. Com a guia, podeu optar per revistes de moda o seguir influencers a la xarxa, però ho trobo més arriscat. Filosofia de la moda és una lectura que et vacuna contra el mal gust.