Molèsties?

Llegim a l'ARA que membres de l’anomenada llopada de Castelldefels (tradueixo “manada”) han pactat penes amb la Fiscalia. Diu que “s'ha tingut en compte l'atenuant de confessió tardana, perquè el pacte implica que admeten les agressions, així com que ja han començat a dipositar les indemnitzacions a les víctimes i s'han mostrat penedits”. Aquesta darrera part, de fet, ha estat una exigència del tribunal, de manera que, “després d'un primer torn de paraula en què tots cinc s'han limitat a respondre amb monosíl·labs que acceptaven la condemna”, se’ls ha exigit que “mostressin” aquest penediment, perquè, allò que passa, espontàniament no el mostraven. Llavors un d’ells, que deu ser el cervell del grup, s’ha disculpat "per les molèsties" que hagin "pogut ocasionar".

A mi, tot això de la moral en els judicis, a l’amoral any 2025, em sembla sobrer. “Un testimoni no pot mentir”, et diuen. Però qui de nosaltres no mentiria per diverses raons? Cap de nosaltres és massa devot per pensar que “si jures en fals” davant la Bíblia aniràs a l’infern. Avui en dia millor seria jurar davant del polígraf. Se’ls ha exigit que se’n penedeixin. Fantàstic. Doncs ja han dit que se’n penedien. És millor fer-ho que no fer-ho, esclar, però quin sentit té el teatret? Com se’ls podria creure algú? Haurien de fingir llàgrimes? I vet aquí que un d’ells ha parlat de “molèsties” que "hagin pogut" ocasionar. Jo diria que la paraula molèsties és pitjor que el no-res, molt més humiliant, molt més repugnant. I diria que aquest supòsit “hagin pogut” fa vergonya. Molèsties. “Tinc molèsties al genoll”, dius, de vegades. Però no dius que t’han ocasionat molèsties quan t’han violat, em sembla, com si el dentista t’hagués fet esperar més del compte.