El món, present en l’homenatge a Pau Casals a Montserrat (1976)

De la crònica d’Emili Alvarez Moliné (Barcelona, 1951-2000) a l’Avui (16-VI-1976). Fa 140 anys de la proclamació de la Verge de Montserrat com a patrona de Catalunya i de la institució de la seva festivitat, que s’escau avui, 27 d’abril. La bandera i l’himne nacionals de Catalunya estaven prohibits fa 45 anys. Homenatjar Pau Casals era un acte de resistència.

“Per al mestre, Montserrat era el símbol de Catalunya, i de tots els homenatges cap no podria ser tan significatiu com aquest, en companyia dels seus compatriotes que tan estimava”. Aquestes foren, entre altres, les paraules que pronuncià Maria Montáñez, vídua de Pau Casals, en la inauguració del monument dedicat al mestre i català universal, diumenge, a Montserrat. Els actes al monestir s’iniciaren a les 11 del matí on, durant la missa conventual concelebrada pel pare abat, dom Cassià Maria Just, i altres vint sacerdots, s’interpretaren a l’ofertori i la comunió dos motets del mestre i en la pregària dels fidels es feu esment dels seus ideals. A les 12 del migdia, i al començament del camí que des de l’explanada del monestir mena cap a l’ermita de Sant Miquel, entorn del monument s’aplegaren centenars de catalans que volien ser presents a la inauguració. Entre el públic es podien veure moltes senyeres i pels altaveus s’interpretaven composicions de Pau Casals. Una senyera fou plantada al costat mateix del monument i pocs moments després retirada quan s’atansava la comitiva que presidí l’acte. [...] Acabats els parlaments es procedí a l’ofrena de terres que, des de moltes ciutats i indrets del món que d’alguna manera havien tingut relació amb el mestre, s’aplegaren com a testimoni d’admiració i record. Les terres que es barrejaren en un petit fossat, al peu del monument i que després serien tapades per una lloseta guarnida amb la reproducció de la Medalla de la Pau procedien de la terra natal de Casals, El Vendrell, de Prada de Conflent, Assís, Budapest, Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Ginebra, Berlín, Florència, San Salvador, Filadèlfia, Buffalo i Memphis, Puerto Rico i Barcelona; en molts casos, aquesta ofrena fou lliurada per representants d’aquests llocs expressament vinguts per assistir a l’acte. En lliurar la terra procedent de Ginebra es llegí un missatge del secretari general de la ONU, Kurt Waldheim. [...] Dom Cassià Maria Just acabà l’acte dient que “Pau Casals és present com una llavor de fraternitat i germanor i Montserrat accepta amb emoció, devoció i fraternitat aquest monument que representa a Catalunya la presència del mestre”. L’escolania del Monestir interpretà després uns fragments del Pessebre. El poble allí reunit va voler cantar Els Segadors però això no fou possible fins que, un cop retirades del lloc les representacions oficials, s’acabà l’audició de música que sortia pels altaveus. Un cop acabada, llavors sí que es cantà per tots mentre s’embolcallava l’estàtua amb una gran senyera igual a la que havia estat retirada moments abans de començar l’acte. Els Segadors i el Visca Catalunya! fou l’aportació senzilla del poble aplegat a Montserrat per a assistir a la inauguració del monument i l’homenatge a la figura de Pau Casals.