CRÍTICA TV

La paradoxa de la informació meteorològica

'Quatre gats' manté l’ambició narrativa que, en general, l’ha caracteritzat

Quatre gats manté l’ambició narrativa que, en general, l’ha caracteritzat. Ahir, el programa de Ricard Ustrell tornava a TV3 en prime time amb una edició sobre l’emergència climàtica. L’equip ha defugit la idea del reportatge acomodat de recopilació d’experts habituals i du a terme un treball més empíric sobre el terreny. Es desplacen fins al lloc habitat del planeta on més es noten els efectes del canvi climàtic: a Svalbard, Noruega. Les allaus de neu són més habituals i progressivament hi ha més habitatges en zones de risc. Al cementiri, les tombes emergeixen del sòl perquè la capa de permagel les empeny i ja no s’hi pot enterrar ningú més. Que t’expliquin tot això des del lloc dels fets no és el mateix que escoltar-ho com un anecdotari. 

La participació de Javier Bardem en qualitat d'ambaixador de la causa serveix d’impacte mediàtic i reclam, tot i que les seves aportacions són de relativa rellevància, igual que les reivindicacions dels adolescents que apareixen puntualment en el reportatge. 

El programa, amb un tractament acurat de la imatge, té unes transicions en què mostra els paisatges de Noruega amb serenitat i una música trista una mica inquietant. Com si anunciés alguna cosa que ha de passar. Gairebé com si fos un comiat de la bellesa d’aquell racó de món i la seva pau.

“¿És casualitat que quan es fa la informació meteorològica als mitjans de comunicació els patrocinadors siguin d’empreses com aquesta?” pregunta Ricard Ustrell a Assumpta Farran, exdirectora de l’Institut Català d’Energia. Tots dos observen des de la distància el polígon petroquímic de Tarragona. I ella li respon que no creu en les casualitats. En la conversa, posen de manifest la paradoxa televisiva que cada dia tenim davant dels nassos. Durant la informació meteorològica apareixen sovint els indicadors dels nivells de contaminació. Una contaminació que prové de cremar el combustible que ens acaben d’anunciar a través del patrocini de la secció. 

Quatre gats aporta una altra reflexió interessant al voltant de l’activista Greta Thunberg. L’ambientòloga Anna Pérez Català, tot i valorar el paper d’aquesta adolescent activista, mostra la seva preocupació per la mediatització d’una sola persona en un assumpte global: “A partir del moment que la Greta faci una cosa malament, l’ensorraran a ella i a tot el moviment”. I, en cas de produir-se aquesta hipòtesi, la televisió hi tindrà un paper determinant.

El programa d’Ustrell alerta d’un fet clau: com els mitjans de comunicació són una arma de doble tall en qüestió d’emergència climàtica. Són molt útils per a la conscienciació però també poden esdevenir una maquinària poderosa al servei de la indústria més contaminant i el seu blanqueig.