Un monstre amb dos caps

"Un dèficit del 0,7 per cent seria monstruós"

Andreu Mas-Colell

El nostre conseller d'Economia, imatge perfecta de la perplexa impotència indignada, posa per fi límits a l'austeritat. Assegura que no és cap mandao del ministerio i que es planta; que la seva dignitat ja no li deixa marge per cedir.

L'exabrupte emocional de l'exprofessor de Berkeley i Harvard palesa fins a quin punt part dels sacrificis i el patiment que se'ns demanen no deriven de l'economia matemàtica que ell coneix tan bé sinó que són un abús dels centres de poder sobre els més febles.

I l'abús té dos caps: Brussel·les i Madrid, encara que el biaix sobiranista d'alguns mitjans tendeixi a subratllar la denúncia que fa Mas-Colell només del segon.

Clama al cel -té raó el conseller- que si la despesa autonòmica és un terç de la total, el vampiresc Montoro ens posi el sostre del dèficit per al 2013 en aquest miserable 0,7%.

Però sovint s'oblida que el nostre savi de cabells esborrifats i mirada astorada tampoc no veu cap lògica en el 4,5% que Europa dicta a Espanya. Tot el que sap li diu que només servirà per agreujar l'actual recessió i que, en la pràctica, és com si els EUA decidissin estimbar-se alegrement pel seu abisme fiscal.

En aquesta austeritat antisocial Madrid i Brussel·les van força de bracet. Mas-Colell és indulgent quan la qualifica de dogmàtica, perquè el que té a l'arrel és el dèficit democràtic que explica que Monti, Draghi o De Guindos estiguin més a prop de Goldman Sachs, el Banc Mundial o Lehman Brothers (déu els hagi perdonat) que no pas dels desnonats.