Montoro i “aquelles urnes dels xinesos”

No falla. Seus a la porta de casa i veus passar imputats del PP cap als tribunals. Ara li ha tocat a Cristóbal Montoro, per suborn, frau contra l’administració pública, prevaricació, tràfic d’influències, negociacions prohibides, corrupció en els negocis i falsedat en documents. No s’hi posen pas per poc. 

A Montoro el tenim present de quan va declarar tot ufanós el següent: “Jo no sé amb quins diners es van pagar aquelles urnes dels xinesos ni la manutenció de Puigdemont, però sé que no va ser amb diner públic”, una tesi que va repetir en seu parlamentària, per a desesperació del jutge Llarena, que creia tenir proves que hi havia hagut malversació però aquella versió del ministre l'hi tirava per terra. Més tard, durant el judici del Procés, Montoro va canviar de relat. Va ser proposat com a testimoni per l’acusació particular de Vox i va afirmar que si uns funcionaris públics de la Generalitat havien obert uns edificis públics per celebrar-hi un acte il·legal allò era malversació, una tesi tan sòlida que fins i tot el jutge Marchena li va demanar que s’abstingués de fer tipificacions delictives i es limités a contestar el que li demanaven.

 Ara Montoro està investigat per fer servir Hisenda per traficar amb lleis. Si s’acabés provant, seria tan greu que no només acabaria amb la seva reputació, sinó que llançaria una altra palada de corrupció sobre una moral ciutadana saturada. Al seu antecessor, Rodrigo Rato, també el vam veure passar, però cap a la presó, per les targetes black de Caja Madrid, i encara no fa un any el van condemnar per delictes contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals i corrupció entre particulars. Quins grans fitxatges d’Aznar.