Trump i els EUA: de la impunitat al bumerang?
No cal ser expert legal per saber que l’operació militar dels EUA a Veneçuela viola les lleis internacionals i nacionals. Segueix aprofundint la generació de caos a tots els nivells –àdhuc el legal, l’econòmic i el polític– per tal d’acaparar poder i riqueses. Tan vell com la humanitat. Però el desvergonyiment descarat, la interconnexió global actual i els recursos de què es disposa –afegint-hi la capacitat destructiva de l’escalada armamentista i la renovada amenaça de les bombes atòmiques– fan que l’impacte sigui exponencial.
Al desembre Trump donava algunes claus, que va repetir en la compareixença a la seva residència privada, acompanyat dels responsables de la CIA, el Pentàgon i la seva cúpula politicomilitar, mentre Maduro era segrestat per militars dels EUA: la nova estratègia de Seguretat Nacional es basa en una combinació de la doctrina Monroe del segle XIX –apropiació d’Amèrica pels EUA, excloent-ne Europa– i l’Amèrica First en què el fi –el benefici d’alguns estatunidencs– justifica l'ús de tots els mitjans a l’abast, a escala interna i internacional.
Des de finals del segle XIX es va fer un esforç per acordar i aprovar les lleis de la guerra. A principis del segle XX es van signar les Convencions de la Haia per legislar els límits del que estava i del que no estava permès en la guerra, i també per regular els compromisos per prevenir conflictes bèl·lics i la mediació entre països en guerra. Set anys més tard començava la Primera Guerra Mundial, i dues dècades després, la Segona Guerra Mundial, amb violació flagrant del que estava legislat, amb milions de morts, ferits i innombrables danys.
“La guerra és una estafa”. No és –només– una proclama dels qui pregonen la resolució pacífica dels conflictes. És l’al·legat publicat l’any 1935 pel general Butler, un dels militars més condecorats dels Estats Units: després de participar en les intervencions militars dels EUA a Mèxic, Cuba, Haití, Hondures, Nicaragua i la Xina, va denunciar amb dades la barbàrie industrialitzada de la Primera Guerra Mundial i l’enriquiment de 21.000 nous milionaris estatunidencs amb la guerra. Això continua intacte, però en un marc de por i col·lapse del poder hegemònic dels EUA. Per això és més perillós encara.
L’any 1945, representants dels estats es conjuren perquè no torni a succeir, i es comprometen a complir la Carta de les Nacions Unides, que al seu capítol VI regula “l’arranjament pacífic de controvèrsies” –per prevenir conflictes bèl·lics i sotmetre’s a la mediació de l’ONU– i al seu capítol VII insta a emprendre “accions en cas d’amenaces a la pau, trencaments de la pau o actes d'agressió”, autoritza l’ús de la força militar per defensar-se d’una agressió o l’ús de la força autoritzat per l’ONU, a més de sotmetre els estats al tribunal de l’ONU a la Haia. L’any 1948 s’aproven les noves Convencions de Ginebra, que prohibeixen bombardejar població civil i ciutats, envair territoris de tercers o atacar camps de refugiats, etc. Després s’aprova la Convenció contra el Genocidi i molts altres tractats internacionals que prohibeixen la tortura i les execucions extrajudicials, entre moltes d’altres. I l’any 2002 s’aprova el tractat internacional del Tribunal Penal Internacional per jutjar presidents, ministres i generals per crims de guerra, crims contra la humanitat i crims de genocidi, complementari a la jurisdicció universal dels estats, que compromet a investigar i jutjar crims internacionals comesos en altres països.
Molts estats han violat aquest ordre. El que els EUA fan a Veneçuela ho han fet des del segle XX: amb espionatge, exèrcit i l’Escola de les Amèriques va enderrocar governs i sostenir dictadures a Xile, Argentina, l'Uruguai, el Paraguai, Bolívia i el Brasil. Fa exactament 36 anys va envair Panamà amb 26.000 soldats i va derrocar Noriega (un agent de la seva CIA), acusat de narcotràfic (com ara amb Maduro, qualificat de narcoterrorista). Durant més d’una dècada, després dels atacs a Nova York i Washington del 2001, va subvertir l’ordre internacional aplicant la doctrina de l’Extraordinary Rendition, actuant militarment a l'Afganistan “en defensa pròpia”, amb segrestos i tortura, violant de forma flagrant les Convencions de Ginebra. Simultàniament, va intervenir a l’Iraq, amb tot el muntatge sobre les inexistents armes de destrucció massiva que van motivar l’agressió militar. I, que sapiguem, Trump, la CIA, el Pentàgon i el complex militar privat han realitzat en el darrer any més de 600 bombardejos prohibits per la normativa internacional a l'Iran, l'Iraq, el Iemen, Síria, Somàlia i Nigèria, a més de Veneçuela i d’innombrables operacions militars encobertes a l’Àfrica, Amèrica i Europa. I en les últimes hores ha reblat el clau abandonant 31 agències de l’ONU i altres organismes per anar “en contra dels nostres interessos”.
Qui impulsa tots aquests atacs, també a Veneçuela, no és només la cúpula visible politicomilitar dels EUA, sinó també les empreses multinacionals militars i de seguretat, les grans corporacions que exploten recursos naturals –petroli, liti, coltan, etc.– abans, durant i després de les guerres, les multinacionals tecnològiques i financeres, que no es mostren i no se sotmeten mai a aquestes lleis que violen juntament amb governs, amb un ingent enriquiment il·legal. Aquesta cúpula viola la llei nacional dels Estats Units quan no demana autorització al Senat per intervenir militarment, i viola les lleis internacionals bombardejant militarment des de l’aire objectius militars i civils a Veneçuela (sense una prèvia agressió militar d’aquest país), realitzant més de 100 execucions extrajudicials, arrestant i segrestant un president (encara que pugui ser il·legítim) i volent-lo enjudiciar d’acord amb unes lleis fetes a mida, menystenint alhora els tractats internacionals i els tribunals internacionals. I amenaçant Mèxic, Cuba, Colòmbia i, sobretot, Panamà i Groenlàndia amb xantatge i terror d’estat, amb el missatge “o negocies i em dones el que vull o t’envaeixo amb l’exèrcit”. I tot amb plena impunitat, com Rússia amb Crimea i Ucraïna i Israel amb Palestina. Veurem com actua la implacable llei del bumerang, que està fora del control de persones, països i imperis.
