Els motius de la matança
La prosa de les guerres s'escriu amb números. 555 morts en dos dies i mig d'atacs a l'Iran per part d'Israel i els EUA, segons dades de la Mitja Lluna Roja. Dins aquesta estesa de cadàvers hi ha l'aiatol·là Khamenei (un tirà que mereixia aquesta fi) i bona part dels dirigents del seu règim, però la majoria són civils, entre els quals una gran quantitat d'infants, com les 85 nenes que van morir en ser bombardejada una escola de primària a la ciutat de Minab. “A les guerres mor gent. Aquestes coses passen”, va asseverar Trump, mentre emetia els seus missatges de propaganda de l'operació Fúria Èpica (els noms de les intervencions militars americanes a altres països sempre són tan pomposos com ridículs, i donen per fer-ne una antologia). És el mateix que ja va dir quan va rebre el príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Bin Salman, responsable de l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi: “Aquestes coses passen”, va comentar Trump.
A Gaza, l'exèrcit d'Israel va admetre haver arribat a la xifra de 70.000 persones mortes durant la seva ofensiva. D'aquesta quantitat, almenys 20.000 són infants morts. El comportament per part de les tropes israelianes insisteix en la tortura i la violació com a instruments de domini, i el suposat acord de pau presentat per Trump el passat mes d'octubre —amb els líders occidentals fent-li la gara-gara— ha estat una simple excusa perquè els EUA i Israel puguin continuar destruint el país sense haver d'aguantar la molèstia dels retrets de l'opinió pública internacional.
A Ucraïna, segons el Centre per a Estudis Estratègics Internacionals, han mort 1,2 milions de soldats russos i uns 600.000 soldats ucraïnesos, a més d'uns 15.000 civils, entre els quals hi ha més de 800 infants. Hi ha hagut, a més, milions d'ucraïnesos que han fugit del país, amb el consegüent descens de la natalitat i l'impacte sobre la demografia del país. A Veneçuela, la invasió de començaments d'any va deixar una vuitantena de morts, segons dades ofertes pel diari The New York Times.
Segons va dir el mateix Trump en el seu discurs sobre l'estat de la Unió, Veneçuela (encara sota el chavisme, però sense Maduro) ha proveït 80 milions de barrils de petroli als EUA. Sobre Gaza, ja va anunciar que pensa construir-hi un resort turístic, i el ministre de Finances israelià, Bezalel Smotrich, va definir Gaza com “un gran negoci immobiliari” i “una mina d'or”. Ucraïna té enormes reserves de minerals i terres rares, a més de la seva producció de cereals i altres productes agrícoles. Pel que fa a l'Iran, segons dades de l'OPEP, posseeix reserves de cru estimades en 208.000 milions de barrils (les terceres del món, només per darrere de Veneçuela i l'Aràbia Saudita) i és clau per al control de l'estret d'Ormuz, per on passa entre una quarta i una cinquena part de la producció petroliera del món, uns 20 milions de barrils diaris. Se'n diu botins de guerra, i són els motius que, per a la majoria de dirigents del món (Europa ha fet el de sempre i corre a l'Iran al ritme que li marquen els EUA), justifiquen les massacres d'innocents arreu del món.