Els motius de Trump per atacar l'Iran: autoritarisme i corrupció
El gran atac contra l'Iran iniciat pels Estats Units i Israel ja ha desencadenat atacs de represàlia arreu de l'Orient Mitjà. Un conflicte regional més ampli sembla cada cop més probable, amb greus conseqüències no desitjades, com l’abatimentde tres avions de combat nord-americans per "foc amic" a Kuwait. Per què, doncs, el president dels EUA, Donald Trump –autoproclamat defensor de la pau– ha començat una guerra a l'estranger?
La justificació oficial costa de creure. L'afirmació de l'administració Trump que l'Iran estava fabricant una arma nuclear no s'ha pogut demostrar. Tampoc no és compatible amb les reiterades afirmacions de l'administració del juny, quan assegurava que els seus atacs aeris havien destruït el programa d'armes nuclears de l'Iran. La insistència de Trump que la República Islàmica ha de ser substituïda per un règim democràtic –o, almenys, afí als EUA– és igualment estranya, si tenim en compte que la ferma oposició a les intervencions militars a l'estranger i a les guerres per canviar règims era, suposadament, un pilar fonamental del moviment MAGA.
Veig dues raons plausibles per a la seva decisió, cap d’elles legítima: destruir la democràcia americana o enriquir-se. És cert que les guerres a l'estranger sovint estan motivades per la política interna i que la majoria de vegades l'autoritarisme polític i la corrupció personal no són mútuament excloents. Sembla que aquest és el cas.
Els conflictes internacionals poden soscavar i desfer les democràcies, ja sigui forçant la població a unir-se al voltant del líder (retratant els opositors com a traïdors) o bé creant condicions favorables per al partit governant abans de les eleccions. Els governs de dretes dels EUA i Israel estan seguint aquest model autoritari, totalment previsible.
La incredibilitat de les justificacions oficials per a la decisió d'iniciar una altra guerra a l'Orient Mitjà apunta a la segona explicació: la corrupció. Qui podria beneficiar-se directament d'un canvi de règim a l'Iran?
La política de l'Orient Mitjà l’ha modelat, des de fa temps, la rivalitat entre l'Iran i Israel, així com entre l'Iran i els estats àrabs del Golf, especialment l'Aràbia Saudita. Ja que aquesta característica estructural és molt més duradora que les declaracions vacil·lants i contradictòries de Trump, és un punt de partida millor per rastrejar els objectius de l'administració. I aquests objectius semblen impulsar una política personal. O, més aviat, un guany personal.
Les monarquies del Golf que s’oposen a l’hegemonia de l’Iran han cobert Trump i la seva família de grans acords comercials. Els Emirats Àrabs Units van invertir en una empresa de criptomonedes de la família Trump. The Trump Organization s'ha beneficiat d'acords amb l'Aràbia Saudita. I algunes vegades els monarques del Golf han coquetejat directament amb Trump, com quan des de Qatar li van regalar un avió. La llista és molt llarga, i ara el govern dels EUA està utilitzant la seva força militar contra un enemic comú dels països que han enriquit Trump i la seva família. Aquest context s'hauria d'incloure en totes les informacions sobre la guerra. La corrupció descaradament flagrant d'aquesta administració planteja la qüestió de si ara les forces armades dels EUA es poden llogar.
Està clar que el meu objectiu no és defensar la República Islàmica, un règim brutal, responsable d'una gran massacre de manifestants pacífics des de principis d'any. La magnitud d'aquesta matança encara no s'ha entès del tot. Però hi ha maneres més eficaces de fer front al sistema polític autoritari i corrupte de l'Iran. El govern dels EUA podria emprendre una campanya pacient de pressió i sancions, juntament amb el suport a l'oposició i propostes per ajudar a abordar la crisi de l'aigua del país, un problema ecològic creixent que ha contribuït a la inestabilitat social. Malauradament, l'administració Trump mai no ha plantejat una estratègia tan completa i competent. Tot el que pot oferir és militarisme, autoritarisme i corrupció.
Als estatunidencs se'ls dirà que no qüestionin la guerra que està en curs. Però és precisament ara quan s'han de fer preguntes, sobretot tenint en compte el que sabem de l'administració Trump. Hi ha molts indicis que l'atac a l'Iran podria tenir com a objectiu soscavar la democràcia dels EUA, enriquir el president o bé les dues coses. Tot i que no hi ha proves irrefutables que demostrin aquestes suposicions, sí que suggereixen línies d'investigació que caldrà seguir a mesura que avanci la guerra i es reveli més sobre els seus orígens.
La guerra no esborra els mals comportaments d'un govern ni obliga els ciutadans a creure's les justificacions absurdes que ofereixen els líders. Al contrari, la guerra representa la millor oportunitat per descobrir els seus veritables motius.
Copyright Project Syndicate