14/02/2016

15/2: La Muriel desmentia totes les caricatures

1 min

Quan algú feia caricatures sobre el procés, sobre el catalanisme, sobre el sobiranisme, sobre la independència, només li havies de presentar la Muriel Casals per desmentir-les totes. Si et deien que tot això era provincià, primari, radical, intransigent, insolidari, localista, autoritari o qualsevol altra bestiesa, només calia que parlessin una estona amb la Muriel: encarnant com poques persones els valors del catalanisme, del procés i de la independència, era indiscutiblement, visiblement, culta, cosmopolita, preparada, dialogant, educada, liberal, divertida, solidària, progressista i demòcrata de veritat, fins al moll de l’os. I a més era bona gent, sense ni un gram d’impostació ni de fingiment. Per als qui érem els seus amics i admiradors des dels anys setanta -quan feia de professora d’economia per a futurs periodistes a l’Autònoma-, la seva pèrdua és una sorpresa que ens deixa tristos i perplexos. Per al país és una pèrdua d’una altra mena: havia de fer encara molta feina i la necessitàvem per presentar la nostra millor cara, la cara del país que volem, culte, civilitzat, obert i sensible. La seva mort és un cop personal, una pèrdua col·lectiva, i un compromís per a tots. Més que mai, no li podem fallar.