Divendres a Espejo público Susanna Griso entrevistava la neboda de la reina Letícia. Es diu Carla Vigo, té vint anys i la seva mare va morir quan ella només en tenia set. Ha adquirit certa popularitat a les xarxes socials pel fet d’estar emparentada amb la monarquia. Allà s’hi sobreexposa amb una candidesa que a vegades resulta una mica inquietant precisament pel fet de ser neboda de qui és. L’entrevista no venia a tomb de res ni la noia semblava tenir res especial a explicar. Estava asseguda en aquella cadira en tant que neboda de Letícia i així ho especificava l’enorme rètol en pantalla. “Gracias por elegirnos ”, li va dir la presentadora després de recordar que era la primera entrevista que concedia en una televisió d’abast estatal. Carla Vigo sembla tan fràgil que, tot i ser major d’edat, la primera pregunta que li va fer Griso va ser “¿Qué quieres ser de mayor? ”, com si fos una nena petita a qui se li pregunta per un desig que encara és hipotètic i sobre el qual encara no s’ha de decidir. Vol ser actriu i assegura que des dels tres anys ha ballat flamenc. “Llevo toda la vida trabajando ”, va concloure. En cap moment va explicar, però, que estigués duent a terme cap tipus de formació específica per ser actriu. Això sí, Griso la va convidar a dir el nom de la marca de roba que ha creat amb uns socis, que ella mateixa publicita a les seves xarxes i que no sembla tenir gaire èxit perquè ni ella mateixa va saber explicar per a quin perfil de clients estava pensada. Paral·lelament, el realitzador anava mostrant les fotografies que penja la noia a les xarxes socials fent de model. També van ensenyar uns fragments d’un videoclip molt sòrdid en què ha participat com a extra. Les activitats professionals de la neboda de la reina són tan erràtiques, inconsistents i dubtoses que feia patir.
Quan va arribar el moment de demanar-li per la relació amb la seva tia Letícia i les seves cosines, les infantes Elionor i Sofia, Vigo va respondre “Es una cosa de la que no hablo ”. Se l’entrevista perquè és la neboda de la reina però no parla de la reina.
Ni la noia tenia res més a explicar, ni sabia què respondre a les poques preguntes que li feien, ni Griso semblava saber sobre què més indagar de la seva vida.
Vam presenciar el debut d’un nou personatge televisiu buit i inútil. Vigo estava convençuda que era en aquell programa per haver fet alguna cosa més que la resta de noies de la seva edat. La televisió fagocita aquests personatges, que necessiten ser reconeguts per alguna raó que va més enllà d’haver nascut en una determinada família. La televisió és sibil·lina. Més que la irrellevància de l’entrevista, el que importa és el que l’espectador pot inferir des de casa observant el personatge, que és exposat com un mico de fira. El mitjà té una sensibilitat especial per detectar com podem aprofitar les aspiracions de determinats individus per devorar-los en futurs espectacles. La trajectòria promet.
