La negació del mal

“Deslligar el patiment humà de les responsabilitats internacionals”. "No és qüestió d’emocions sinó de realitat". Aquests són els dos principis morals amb què l’expresident Aznar ha entrat en el debat sobre el genocidi de Gaza. Dit d’una altra manera, per a ell la moral és aliena a la política internacional. I les víctimes són una dada, no un problema. Confirmant que tot s'hi val en la política, i que es dona per descomptat que la veritat i la mentida són intercanviables a l’hora de desqualificar l’adversari.  Aznar –com González, a l’altre cantó de l’escena– va arribar molt d’hora, va governar un llarg període i la política el va jubilar molt jove. I és difícil trobar la manera de ser un expresident la resta de la vida. No s’ha pogut aguantar i ha sortit a escena fent tremolar les cames a Feijóo, aportant obscenitat a un debat que hauria de tenir un punt de consens fàcil: no al genocidi.

Amb Gaza hem vist l’obscena frivolització de la política portada a l’extrem. I el PP s’ha lluït en la negació de l’evidència i en l’oportunisme vergonyós d’un Feijóo de perímetre moral variable. Va començar condemnant la violència de Sánchez i negant el genocidi d’Israel, però quan va veure que això li repercutia en contra va matisar: potser no n’hi ha per a tant, el que passa a Gaza és greu, encara que el que li preocupa no és el que faci Israel sinó el sofriment dels que pateixen, com si hi pogués haver assassinats sense assassins. Però Aznar ha aixecat la veu i Feijóo ha corregut a fer marxa enrere: “M’alegro de continuar en aquest costat, amb un defensor de la democràcia com el president Aznar”.

Aquest personatge davant del qual Feijóo s’agenolla per fonamentar el seu negacionisme del genocidi de Gaza diu que “Sánchez és ostatge voluntari de la violència”, parla “d’una ineptocràcia corrupta” que desvia els focus per dur l’opinió pública lluny dels escàndols. I enmig del deliri del PP en la defensa de Netanyahu, Elías Bendodo, una altra estrella de la casa, demana que Sánchez es pronunciï sobre si el 7 d’octubre el segrest de ciutadans jueus per Hamàs va ser genocidi o no.

Té raó Aznar que “els sentiments humanitaris no són monopoli de ningú”. Però tots sabem que els sentiments humans –i els humanitaris en formen part– estan carregats de prejudicis i baixes passions. I no reconèixer l’evidència d’un genocidi com està fent el PP respecte de l’arrasament de Gaza per part de les tropes israelianes porta a una perversió tràgica: negar l’evidència del mal. Agreujada per un costat sinistre: utilitzar un drama tan greu per a les petites misèries de la política quotidiana espanyola. ¿Tan propietaris d’Espanya es consideren per jugar miserablement amb una tragèdia de referència universal per a les seves batalles de poder? Un irresponsable exercici que a més demostra la insensibilitat de la dreta i posa el PP als peus dels cavalls de Vox.