La nit en què havien de matar “tota una civilització”

Quan aquest article aparegui imprès ja sabrem si “tota una civilització” haurà mort “aquesta nit”. Al cap i a la fi, si Déu va fer el món en set dies, què podria impedir que el millor president que mai hagi vist la Terra des de l’aparició de l’Home esborrés l’Iran i els seus milers d'anys d’història en una sola nit? La capacitat de Trump de convertir en merda tot el que toca és esgotadora, de dia i de nit.

Això inclou l’èxit planetari que està obtenint la NASA amb la seva missió espacial al voltant de la Lluna. El contrast és eloqüent i parla per ell mateix del món a què ens porten els lideratges patològics. El president insulta i amenaça l’Iran en els termes més vulgars i fatxendes possibles al mateix moment en què els seus astronautes, que són lluny de la Terra com mai n'havia estat cap ésser humà, envien aquelles imatges d’una bellesa serena que, per un moment, ens fan veure el nostre món com una unitat minúscula en l’escala de l’univers i, en fer-nos aixecar la mirada, ens fan volar una mica més amunt el pensament. Fan venir ganes d’estar a la Lluna, més que no pas a la Terra. Trump mateix ha contraprogramat l’èxit nord-americà. Només hi hauria una possibilitat perquè Trump callés per una estona davant un esdeveniment tècnic i científic admirable com el que s’està transmetent en directe des de milers de quilòmetres: que és que ell fos un dels astronautes.

Tenim motius per pensar que Trump és capaç de qualsevol cosa a l’Iran i que el règim dels aiatol·làs morirà matant, si és que mor. El que segur que ha mort és la civilitat sencera que se li suposa a una presidència democràtica.