24/6: No s’hauria d’avortar la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs d’Hivern

Té efectes positius, pel sol fet d’existir. En aquest país hi ha dos territoris, el Pirineu i l’Ebre, que mai no han estat acceptats plenament en l’imaginari català, potser perquè és impossible reduir-los al motlle noucentista que ha acabat sent hegemònic. La candidatura posa el Pirineu en aquest imaginari d’una manera positiva, de progrés, amb visió de futur. Ofereix una fita que ajuda a plantejar un dels principals dèficits del Pirineu, i per tant de Catalunya, que és la insuficiència de les infraestructures, sobretot de comunicació. I, sobretot, posa en relació Barcelona i una de les realitats del país que hi és aparentment més allunyada, i no tan sols en quilòmetres. Un dels grans problemes de Catalunya és que el país i la capital de vegades sembla que remin en direccions diferents, una d’esquena a l’altra. Però la força de Barcelona li ve del país, que l’alimenta i la completa, i la força del país és que hi ha Barcelona, que el projecta i el tiba. Que, en el moment de més prestigi internacional, Barcelona es posi al servei del país és valuós per a tots dos. Per això el ple de Barcelona hauria d’evitar que s’avortés aquest procés. I si al damunt guanyés, bingo.