Que no s'estudia geografia a l'escola?

En una carta a Louise Collet, Flaubert va dir: “Jo no escric per al lector d’avui, sinó per als lectors que es presentaran mentre la llengua visqui”. Aquesta frase fa pensar en les condicions contemporànies de l’ús de la llengua i en l’emergència per una mort possible. “Mentre la llengua visqui” significa, precisament, que pot morir. Si la llengua mor, també s’acaba la capacitat de representar el món i d’expressar-lo. La llengua pot morir si es redueix a un simple mitjà de comunicació. Per això cal estudiar literatura. Llegir literatura i parlar-ne permet incorporar la gran riquesa de mots de la llengua i conèixer per dins la seva extraordinària plasticitat metafòrica i metonímica. I justament perquè la llengua és viva i pot morir l’estimem amb un amor absolut, amb la tendresa que requereix la seva condició precària i fràgil. Gràcies a l'íntima relació amb els mots, les coses del món es fan presents: els grans escriptors ens fan adonar de la possibilitat de crear altres mons possibles. Per fer això necessitem paraules. Amb una de sola no n’hi ha prou.

Aquests dies ha circulat per les xarxes un vídeo on es preguntava als joves, a l’entrada del Saló de l’Ensenyament, com es diu la serralada que separa Catalunya de França. La majoria dels enquestats no ho sabien. Una noia diu “Pirineus” quan l’enquestadora li dona la pista: “Comença per P”. Aquest vídeo és espantós. Un cop més, constatem que només amb educació respectuosa i lògica competencial no s’arriben a adquirir els coneixements bàsics. La pregunta és de geografia, no de “coneixement del medi”. Se’n diu geografia i és un camp de saber imprescindible per sortir de l’escola amb una base. Per què no s’estudia geografia a l’escola i, en canvi, queden encoberts els coneixements fonamentals en un epígraf híbrid com “coneixement del medi”? Quin medi coneixen aquests nois i noies que no sigui els videojocs o el TikTok? Fins que això no es replantegi seguirem enquistats en la desorientació pedagògica més profunda. Ara bé, la majoria dels nois i noies del vídeo no entenen la pregunta perquè desconeixen el significat de la paraula serralada. Alguns s’atreveixen a preguntar a l’enquestadora què és això de serralada. ¿Potser si haguessin preguntat a aquests nois i noies què és Coolkid sí que haurien contestat correctament? Mentrestant, avui a les escoles es fa educació emocional: s’ensenya a expressar les emocions amb una sola paraula, reduint la llengua a un llenguatge de signes. Per altra banda, a les facultats de formació de mestres no s’ensenya cap contingut i es llegeix molt poc. És un error gravíssim. Les paraules fan existir un món. Sense paraules no hi ha més món que l’emoticona. En lloc de fer màsters de didàctica específica per pal·liar els problemes del mal anomenat “nivell” educatiu, caldria fer estudiar simultàniament magisteri i un primer cicle universitari en què els continguts fonamentals incloguessin llengua, literatura, ciència i tecnologia. Només així podrem augmentar les possibilitats que la llengua visqui.