La (no) mobilitat té costos avui, però encara més demà
Caos, desgavell... Manquen substantius per descriure la situació que es viu a Rodalies a conseqüència del xoc d'un tren contra un mur de contenció que havia caigut a la via per les fortes pluges a l'altura de Gelida i que va provocar la setmana passada la mort d'un maquinista en pràctiques i 37 ferits. I ara hi sumem el bloqueig de mercaderies als ports de Barcelona i Tarragona. Sembla com si l'accident, combinat amb el mal temps i altres elements, hagués fet esclatar les deficiències acumulades durant anys.
És evident que la seguretat és prioritària, i si cal aturar tota la xarxa per garantir-la, s'ha de fer. Ja hi haurà temps per als retrets i per buscar culpables i responsables davant del funcionament d'una xarxa en la qual només s'han executat un de cada dos euros pressupostats durant més d'una dècada. Però també és cert que s'albiren ombres sobre la prevenció, una via també imprescindible per reduir les possibilitats d'incidents, sent conscients que arribar al risc zero és impossible.
Els darrers esdeveniments, als quals se suma un nou tall de l'AP-7 en sentit sud –la principal via que canalitza el trànsit de mercaderies mitjançant camions d'Europa cap a la península Ibèrica, i d'Espanya i fins i tot de gran part del Magrib cap a Europa–, compliquen cada cop més la mobilitat. El trànsit que no pot circular per aquesta via tan essencial i ja sovint carregada es trasllada a altres d'alternatives que viuen embussos i complicacions.
Els impactes de tot plegat tenen moltes víctimes. Per un cantó, les més de 400.000 persones que utilitzen Rodalies per anar a la feina cada dia i que, o bé han de trobar alternatives o bé han d'acollir-se als drets que tenen davant la impossibilitat d'anar a treballar. El ministeri de Treball s'ha encarregat de recordar-los amb els costos consegüents per a les empreses, i la Generalitat ja va recomanar també el teletreball en aquelles activitats en què sigui possible.
Per l'altra banda, se suma ara l'afectació al tràfic de mercaderies, no solament de les que utilitzen l'AP-7, sinó les que han quedat bloquejades als dos ports de Barcelona i Tarragona pel tancament del túnel de Rubí. Tot plegat multiplica un impacte econòmic que va acumulant dies.
Hi ha algunes estimacions sobre els costos d'aquest caos, com la feta per Pimec, que els situa entorn dels 9 milions d'euros diaris. Però els experts consideren prematur fer càlculs. La raó és que, com afirma el president de la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Josep Reyner, "una cosa és l'impacte immediat" d'aquests dies, i l'altra, "l'impacte estructural que pot significar el fet de tenir un servei que va perdent credibilitat i confiança".
La cura d'aquest problema ha de ser molt ràpida, solvent i eficient per minimitzar l'impacte per als usuaris i les empreses. No és, per tant, una qüestió de costos immediats que es poden acabar resolent en molts casos. El problema és que el mal funcionament i fins i tot la paralització de Rodalies i els serveis ferroviaris de mitjana distància es cronifiquin. En aquest cas no ens trobem només davant d'una factura cara avui, sinó d'imatge de país, productivitat i prosperitat. I això sí que surt car.