A punt d’un altre 8 de març i el feminisme veu i viu un escenari desastrós. El moviment pateix un retrocés arreu del món i, segons els resultats d’una enquesta publicats en aquest diari, el 60% dels homes de l’estat espanyol consideren que se’ls està discriminant pel fet de ser homes. Dades com aquesta ni ens sorprenen ni són alienes al nostre entorn. Sovint, en aquests mateixos articles que escric cada setmana, hi ha homes que se senten automàticament ofesos només pel fet d’haver utilitzat un adjectiu en femení. Encara que l’adjectiu em pugui incloure a mi, que soc una dona, i tant és si es parla de l’estafa de les balises o de viure més de cent anys. Són individus, quasi sempre sense revelar la seva identitat, que no es mouen de la tradició de pensar només en ells mateixos. Ni de la tradició que a les dones se les pot discriminar. Però ai si un genèric no els fa sentir inclosos! (De ser-hi hi són, però ells volen mantenir les seves condicions. Per altra banda, no han de ser a tot arreu, tampoc.) Aquests homes tenen molta por de perdre el que ells suposen que els correspon des del naixement. Però els sentiments d’aquests homes també tenen a veure amb l’egocentrisme i amb la voluntat expressa de fer mal. Perquè veient com està el món, no demostren ni la mínima empatia per unes dades contrastades i per una raó fonamental: reclamar els drets humans és esgotador. Tenim altres coses a fer, a la vida. Però volem una vida més justa per a tothom. I volem posar els adjectius com ens doni la gana.
El feminisme retrocedeix per culpa d’aquests homes, no de molts altres, que tampoc és que el facin avançar però almenys no van posant bastons a les rodes tot el dia, i el feminisme retrocedeix perquè també moltes dones hi posen fre i obstacles. S’ha estès la idea falsa que la igualtat ja és una realitat i que mira l'Ayuso i l’Orriols, que són dones i líders de les seves coses i fan i diuen el que volen. Certament, són dones. Però ser dona, malauradament, no et fa feminista de naixement. De fet, et fa masclista. Perquè la societat t’educa com a tal. Per ser feminista has de rebel·lar-te. I rebel·lar-se sempre és més difícil que acceptar l’ordre establert. La quarta onada s’ha diluït. Però no som onades. Som dones a qui l’últim objectiu que se’ns acut és fer emprenyar els ofesos de torn. Tenim l’objectiu que hem tingut sempre: exigir les mateixes oportunitats. I no només no les tenim, sinó que ara el discurs imperant és que ens hem passat de la ratlla. Increïble. Tot el que sembla impossible, en aquests temps foscos esdevé realitat. Com veure un bully dominant el món i amenaçant tothom qui no li riu les gràcies ni li envia míssils. Un bully amb un altre bully, que es troben per començar una guerra i el primer que fan és assassinar 160 nenes iranianes. Una guerra que, com totes les guerres, a part de matar dones, també les violarà. Però com que a la tele ja es poden veure els partits de futbol femení sembla que no cal fer res més per les dones. Que la resta és passar-se de la ratlla.
No és un bon moment per al món. Els que han tingut por de la llibertat de les dones estan prenent la llibertat a tothom. Però la culpa continuarà sent nostra. Perquè mentre el que fem o el que diem per defensar els nostres drets es continuï titllant de provocació i no de raó, no avançarem mai. I si volem avançar ho hem de fer sense fer soroll. Perquè un home pot començar mil guerres però una dona ha de mantenir les formes. L’onada que ens engoleix no és la del feminisme. És justament la contrària. Fa temps que ens ofega. Ens queda aire?
